Textos de Simondon

• Fins al dia d'avui, la nova fase de la filosofia de les tècniques que ha succeït a la fase contemporània de la termodinàmica i de l'energètica no ha sabut diferenciar prou la forma de la informació". () Existeix un important hiat entre el viu i la màquina i, per tant, entre l'home i la màquina; aquest es deu al fet que el viu té necessitat d'informació, mentre que la màquina essencialment se serveix de formes, està constituïda per formes. Perquè el pensament filosòfic pugui captar el sentit de la connexió entre la màquina i l'home ha d'elucidar primer la veritable relació que es dóna entre forma i informació. El viu transforma la informació en formes; () per contra, la màquina ha estat construïda segons un cert nombre d'esquemes, funcionant per tant d'una manera determinada. () L'individu humà apareix llavors com el que ha de convertir les formes disposades en la màquina en informació; l'operació de les màquines no fa néixer cap informació, sinó solament una reunió o modificació de formes; el funcionament d'una màquina no té sentit, no pot donar lloc a autèntics senyals d'informació adreçats a una altra màquina; es necessita a un ésser viu que actuï com a mediador per a interpretar un funcionament en termes d'informació, i per reconvertir-la enformes per a una altra màquina. És l'home el que comprèn a les màquines. () És l'home el que descobreix significacions: la significació és el sentit que resulta d'un esdeveniment respecte a unes formes que existeixen prèviament; la significació és el que fa que un esdeveniment tingui valor informatiu."

GILBERT SIMONDON, De la manera d'existència dels objectes tècnics.

• La relació analògica entre la màquina i l'home no es dóna en l'àmbit dels funcionaments corporals; la màquina no s'alimenta, ni percep ni descansa; la literatura cibernètica explota en fals una aparença d'analogia. De fet, l'autèntica analogia es dóna entre el funcionament mental de l'home i el funcionament físic de la màquina. Aquests dos funcionaments són paral·lels, no en la vida corrent, sinó en l'acte d'invenció. Inventar és fer funcionar el pensament com podria funcionar una màquina, no ja sense la massa fragmentada causalitat ni amb la massa unitària finalitat, sinó com a dinamisme del funcionament viscut, captat mentre que és produït, acompanyat de la pseugènesi. La màquina és un ésser que funciona. Els seus mecanismes concreten un dinamisme coherent que ha existit abans en el pensament (). En l'acte de la invenció, el dinamisme del pensament s'ha convertit en formes que funcionen. Inversament, la màquina en funcionar sofreix o produeix un cert nombre de variacions al voltant dels ritmes fonamentals del seu funcionament tal com resulten de les seves formes definides. Aquestes són les variacions significatives, i ho són amb relació a l'arquetip del funcionament que ha creat el pensament en el seu procés d'invenció. Cal haver inventat o reinventat la màquina perquè les variacions del funcionament de la màquina es converteixin en informació. El soroll d'un motor no té per si mateix cap valor; només l'adquireix quan es produeix una variació de ritme, quan canvia la seva freqüència o timbre i les seves alteracions tradueixen una modificació de funcionament respecte al funcionament que va resultar de la invenció.

GILBERT SIMONDON, De la manera d'existència dels objectes tècnics.

• Els conjunts tècnics es caracteritzen pel fet d'acabar instituint una nova relació entre objectes tècnics precisament en el nivell del marge d'Indeterminació del funcionament de cada objecte tècnic. En la mesura en què posa en correlació indeterminacions, aquesta relació entre els objectes tècnics és de tipus problemàtic. Per aquesta raó, no pot ser assumida pels propis objectes; no pot ser l'objecte o resultat d'un càlcul; sinó que ha de ser pensada, posada com a problema per un ésser viu i per a un ésser viu. Podríem expressar el que hem anomenat com a connexió entre l'home i la maquina dient que l'home és responsable de les màquines. Aquesta responsabilitat no és la del productor mentre que cosa produïda que emana d'ell, sinó la d'un tercer que ha estat testimoni d'una dificultat que veu que ell pugues resoldre, perquè l'ha pensat; l'home és així el testimoni directe de les màquines i el que les representa unes davant unes altres; les màquines no poden ni pensar ni viure la seva relació mútua; només poden actuar unes sobre altres en l'actual, segons esquemes de causalitat. L'home com a testimoni de les màquines és el responsable de la seva relació; la màquina individual representa a l'home, però l'home representa al conjunt de les màquines doncs no hi ha una màquina de totes les maquines, però sí que existeix un pensament que representa a totes les màquines.

GILBERT SIMONDON, De la manera d'existència dels objectes tècnics.

• La tecnicitat dels objectes tècnics pot llavors existir en dos nivells diferents: els objectes tècnics originals i primitius, apareguts una vegada que el pensament màgic va deixar de tenir una significació funcional important, són els dipositaris reals de la tecnicitat, com a eines i instruments; però només són objectes en la mesura que poden ser implementats per un operador; els gestos de l'operador també formen part de la realitat tècnica, encara que estiguin continguts en un ésser viu que posa el seu poder perceptiu, les seves funcions d'elaboració i d'invenció al servei de la tasca tècnica; la unitat real és la de la tasca més que de l'eina, però la tasca no és objectivable i només pot viscuda, experimentada, realitzada, però no en sentit estricte reflexionat. En el segon nivell, els objectes tècnics formen part dels conjunts tècnics. En conseqüència, ni en el primer nivell ni en el segon es pot considerar als objectes tècnics com a realitats absolutes i existents per si mateixes, fins i tot després d'haver estat construïts. La seva tecnicitat només es comprèn per la integració en l'activitat d'un operador humà o en el funcionament d'un conjunt tècnic. Per tant, no seria legítim buscar aprehendre la tecnicitat de l'objecte a partir d'una inducció comparable a què es pot fer basant-se en els objectes naturals: l'objecte tècnic, que no amaga en si mateix tota la tecnicitat, sigui perquè és eina o perquè és element d'un conjunt, ha de ser conegut per mitjà del pensament filosòfic, és a dir, per mitjà d'un pensament que té la intuïció de l'esdevenir de les maneres de relació entre l'home i el món.

L'ús d'aquest mètode genètic defineix l'objecte tècnic en referència a la tecnicitat de l'operació artesanal o la del conjunt tècnic, i no la tecnicitat de l'operació o la del conjunt a partir d'una propietat de l'objecte que seria la tecnicitat. De tota manera, aquest caràcter funcional i aquest condicionament de la gènesi de l'objecte tècnic es tradueix efectivament per mitjà d'un tipus d'esdevenir particular de l'objecte tècnic, que hem anomenat la concreció de l'objecte tècnic. El procés d'aquesta concreció pot ser après directament per l'examen d'un cert nombre d'exemples d'objectes tècnics. Però el sentit d'aquesta concreció, inherència a l'objecte d'una tecnicitat que no està totalment continguda en ell, només pot ser compresa pel pensament filosòfic que segueix la gènesi de les maneres tècniques i dels modes no tècnics de la relació de l'home i del món.

GILBERT SIMONDON, De la manera d'existència dels objectes tècnics. (El modo de existencia de los objetos técnicos, Buenos Aires, Prometeo 2007, pp. 255-256.