Text de Habermas

No és la primera vegada que les suggestions d'una teoria de l'evolució que penetra en el món de la vida conformen l'horitzó associatiu de les discussions públiques. La mescla explosiva de darwinisme i ideologia de lliure comerç que es va estendre en el pas del segle XIX al segle XX sota el paraigua de la «pax britannica», es renova actualment sota el signe del globalitzat neoliberalisme. Solament que ja no es tracta de la generació total de nocions biològiques social darwinistes, sinó l'afluixament, fonamentat tant mèdicament com econòmica, de les «cadenes socio- morals» de l'avanç biotecnològic. En aquest front es debaten avui les concepcions polítiques de Schroeder i Rau, del PDF i els «Verds». És veritat que no falten especulacions temeràries. Un grapat d'intel·lectuals completament al·lucinats intenta llegir el futur en els pòsits del cafè d'un poshumanisme de gir naturalista solament per seguir tramant contra la suposada paret del temps – «hipermoderns» contra«hipernormals» – els sabuts motius d'una ideologia molt alemanya. Afortunadament, l'adéu elitista de la «il·lusió de la igualtat» i al discurs de la justícia encara no té massa força de contagi. Les fantasies nietzscheanes dels que es fan valer a si mateixos, que veuen en la «lluita entre els petits i els grans educadors de l'home» el «conflicte fonamental de qualsevol futur» i animen a les «principals fraccions culturals» a «exercir el poder de selecció que pràcticament han aconseguit», solament arriben ara com ara a la categoria d'espectacles mediàtics.

JÜRGEN HABERMAS, El futur de la naturalesa humana.