Spinoza: la substància
De Wikisofia
la substància
Per substància entenc allò que és en si i es concep per si, és a dir, allò el concepte de la qual, per a formar-se, no requereix el concepte d'una altra cosa. [...]
Per això, ha de reconèixer-se que l'existència d'una substància és, com la seva essència, una veritat eterna. Mes d'això, d'una altra manera, podem concloure que no hi ha sinó una única substància de la mateixa naturalesa; [...] per tant, se segueix necessàriament [...] que existeix només una única substància de la mateixa naturalesa.
| Ética demostrada según el orden geométrico, Parte I, definiciones, proposición VII, escol. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 50-58). |
Original en castellà
la sustancia
Por sustancia entiendo aquello que es en sí y se concibe por sí, esto es, aquello cuyo concepto, para formarse, no precisa del concepto de otra cosa. [...]
Por ello, debe reconocerse que la existencia de una sustancia es, como su esencia, una verdad eterna. Mas de ello, de otra manera, podemos concluir que no hay sino una única sustancia de la misma naturaleza; [...] por consiguiente, se sigue necesariamente [...] que existe sólo una única sustancia de la misma naturaleza.