Popper: l'holisme en psicologia

La majoria dels historicistes creu que hi ha encara una raó més profunda per la qual els mètodes de la ciència física no poden ser aplicats a les ciències socials. Sostenen que la sociologia, com totes les ciències «biològiques», és a dir, totes les ciències que tracten d'objectes vivents, no haurien de procedir d'una forma atomística, sinó del que ara es diu una forma «holística». Perquè els objectes de la sociologia, els grups socials, mai han de ser considerats com a mers agregats de persones. El grup social és més que la mera suma total dels seus membres, i també és més que la mera suma total de les relacions merament personals que existeixin en qualsevol moment entre qualssevol dels seus membres. Això es veu immediatament fins i tot en un simple grup que consti de tres membres. Un grup fundat per a i B tindrà un caràcter diferent d'un grup que consti dels mateixos membres, però ha estat fundat per B i C. Això pot aclarir el que significa el dir que un grup té història pròpia i que la seva estructura depèn en gran mesura de la seva història. [...] El caràcter holístico dels grups socials, el fet que aquests grups mai queden plenament explicats com a mers agregats dels seus membres, aclareix la distinció historicista entre la novetat de la física, que merament suposa noves combinacions i arranjaments d'elements i factors que en si mateixos són nous, i la novetat en la vida social, que és realment irreductible a una mera novetat de combinació. Perquè si les estructures socials en general no poden ser explicades com a combinacions de les seves parts o membres, és clar que ha de ser impossible explicar noves estructures socials per aquest mètode. [...] Aquestes consideracions suggereixen insistentment una íntima connexió entre l'historicisme i l'anomenada teoria biològica o orgànica de les estructures socials -la teoria que interpreta als grups socials per mitjà d'una analogia amb els organismes vius. En efecte, es diu que l'holisme és característic dels fenòmens biològics en general, i el punt de vista holístico és considerat indispensable per a l'estudi de com la història dels diferents organismes influeix en el comportament. Els arguments holísticos de l'historicisme tendeixen d'aquesta forma a accentuar la semblança entre grups socials i organismes, encara que no condueixin necessàriament a l'acceptació de la teoria biològica de les estructures socials. D'igual forma, la coneguda teoria de l'existència d'un esperit del grup, com a portador de les tradicions del grup, [...] està profundament relacionada amb el punt de vista holístico.

La miseria del historicismo, Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 31-33.