Plató: el déu intermedi
De Wikisofia
- Què pot ser, llavors, Eros? -vaig dir jo-. Un gran mortal?
- En absolut.
-Doncs què llavors?
-Com en els exemples anteriors -va dir- alguna cosa intermèdia entre el mortal i l'immortal.
-I què és això, Diotima?
-Un gran demon, Sòcrates. Doncs també tot el demònic està entre la divinitat i l'immortal.
-I quin poder té? -Vaig dir jo.
- Interpreta i comunica als déus les coses dels homes i als homes les dels déus, súpliques i sacrificis dels uns i dels altres ordres i recompenses pels sacrificis. En estar enmig dels uns i els altres omple l'espai entre tots dos, de manera que tot queda unit amb si mateix com un continu.
| Banquete 202d-e (Diálogos III, Fedón, Banquete, Fedro, Gredos, Madrid 1986, p. 246-247) |
Original en castellà
- ¿Qué puede ser, entonces, Eros? -dije yo-. ¿Un gran mortal?
- En absoluto.
-¿Pues qué entonces?
-Como en los ejemplos anteriores -dijo- algo intermedio entre lo mortal y lo inmortal.
-¿Y qué es ello, Diotima?
-Un gran demon, Sócrates. Pues también todo lo demónico está entre la divinidad y lo inmortal.
-¿Y qué poder tiene? -Dije yo.
- Interpreta y comunica a los dioses las cosas de los hombres y a los hombres las de los dioses, súplicas y sacrificios de los unos y de los otros órdenes y recompensas por los sacrificios. Al estar en medio de unos y otros llena el espacio entre ambos, de suerte que todo queda unido consigo mismo como un continuo.