Nicolau de Cusa: la docta ignorància

Segons la teologia negativa, no es troba en Déu una altra cosa que la infinitud. Així que, segons ella, Déu no és cognoscible ni en aquest segle, ni en el futur, ja que tota creatura és tenebres en aquest ordre, per no poder comprendre a la llum infinita, que només de si mateixa és coneguda. Per tot això és manifest que, en teologia, les negacions són veritables, i les afirmacions, insuficients i, no obstant això, les negacions que remouen del ser perfectíssim les coses més imperfectes són més veritables que les altres, com que és més veritable dir que Déu no és pedra que el dir que no és vida o intel·ligència, i que no és embriaguesa més que el que no és virtut. El contrari succeeix en les afirmacions; perquè és més veritable l'afirmació que Déu és intel·ligència i vida, que la que és terra, pedra o cos. [...] De tot això concloem que l'exactitud de la veritat brilla de manera incomprensible enmig de les tenebres de la nostra ignorància. Aquesta és la docta ignorància que estàvem buscant.

De docta ignorantia, llibre 1, cap. XXVI (en C. Fernández, Los filósofos medievales. Selecció de textos, 2 vols., vol. 2, BAC, Madrid 1980, p. 1118-1119).