Newton: no imagino hipòtesi
De Wikisofia
Fins aquí he explicat mitjançant la força gravitatòria fenòmens dels cels i del nostre mar, però encara no he assignat la causa de la gravetat. Certament aquesta força procedeix d'alguna causa que penetra fins al centre del sol i dels planetes, sense que disminueixi el seu poder; i que actua, no en proporció a la magnitud de les superfíciesde les partícules en què actua (com solen fer-ho les causes mecàniques), sinó en proporció a la quantitat de matèria massissa; i l'acció de la qual s'estén certament a distàncies immenses, disminuint sempre en raó quadrada de les distàncies. La gravetat cap al sol es compon de les gravetats cap a cadascuna de les partícules del sol, i en apartar-se del sol disminueix exactament en raó quadrada de les distàncies fins a l'òrbita de Saturn, com és manifest perquè estan en repòs els afelis dels planetes, i fins als més remots afelis dels estels, si és que aquests afelis estan en repòs. Però la raó per la qual la gravetat té aquestes propietats no he pogut encara deduir-la dels fenòmens i jo no imagino hipòtesis. Doncs tot el que no es dedueix dels fenòmens, s'ha d'anomenar hipòtesis; i les hipòtesis, siguin metafísiques o físiques, o de qualitats ocultes o mecàniques, no tenen cabuda en la filosofia experimental. En aquesta filosofia les proposicions es dedueixen dels fenòmens, i es generalitzen per inducció. Així es coneixen la impenetrabilitat, la mobilitat i l'ímpetu dels cossos, i les lleis del moviment i de la gravetat. N'hi ha prou que la gravetat existeixi realment, i actuï segons les lleis que hem exposat, i sigui suficient per a explicar tots els moviments dels cossos celestes i del nostre mar.
Permeti-se'ns afegir ara algunes coses sobre cert esperit subtilíssim que penetra els cossos densos i està ocult en ells; per la seva força i accions les partícules dels cossos s'atreuen les unes a les altres a distàncies molt petites, i en posar-se en contacte s'adhereixen; i els cossos elèctrics actuen a distàncies majors, sigui per repulsió sigui per atracció dels corpuscles propers; i la llum és emesa, reflectida, dispersada, refractada, i escalfa els cossos; i tota sensació s'excita i els membres dels animals es mouen a voluntat, justament per les vibracions d'aquest esperit propagades pels capil·lars massissos dels nervis, dels òrgans externs dels sentits al cervell i del cervell als músculs. Però aquestes coses no poden declarar-se breument; ni hi ha una abundància suficient d'experiències mitjançant les quals puguin determinar-se i demostrar-se exactament les lleis de les accions d'aquest esperit.
| Principios matemáticos de la filosofía natural, Escolio general (Antología mínima, Selección y trad. De M. García Doncel, Publicaciones del Grupo de Física y Filosofía de Santa Coloma de Gramenet, 1987, p. 46). |
Original en castellà
Hasta aquí he explicado mediante la fuerza gravitatoria fenómenos de los cielos y de nuestro mar, pero aún no he asignado la causa de la gravedad. Ciertamente esta fuerza procede de alguna causa que penetra hasta el centro del sol y de los planetas, sin que disminuya su poder; y que actúa, no en proporción a la magnitud de las superficiesde las partículas en que actúa (como suelen hacerlo las causas mecánicas), sino en proporción a la cantidad de materia maciza; y cuya acción se extiende ciertamente a distancias inmensas, disminuyendo siempre en razón cuadrada de las distancias. La gravedad hacia el sol se compone de las gravedades hacia cada una de las partículas del sol, y al apartarse del sol disminuye exactamente en razón cuadrada de las distancias hasta la órbita de Saturno, como es manifiesto por estar en reposo los afelios de los planetas, y hasta los más remotos afelios de los cometas, si es que estos afelios están en reposo. Pero la razón por la que la gravedad tiene estas propiedades no he podido aún deducirla de los fenómenos y yo no imagino hipótesis. Pues todo lo que no se deduce de los fenómenos, se ha de llamar hipótesis; y las hipótesis, sean metafísicas o físicas, o de cualidades ocultas o mecánicas, no tienen cabida en la filosofía experimental. En esta filosofía las proposiciones se deducen de los fenómenos, y se generalizan por inducción. Así se conocen la impenetrabilidad, la movilidad y el ímpetu de los cuerpos, y las leyes del movimiento y de la gravedad. Basta con que la gravedad exista realmente, y actúe según las leyes que hemos expuesto, y sea suficiente para explicar todos los movimientos de los cuerpos celestes y de nuestro mar.
Permítasenos añadir ahora algunas cosas sobre cierto espíritu sutilísimo que penetra los cuerpos densos y está oculto en ellos; por su fuerza y acciones las partículas de los cuerpos se atraen unas a otras a distancias muy pequeñas, y al ponerse en contacto se adhieren; y los cuerpos eléctricos actúan a distancias mayores, sea por repulsión sea por atracción de los corpúsculos próximos; y la luz es emitida, reflejada, dispersada, refractada, y calienta los cuerpos; y toda sensación se excita y los miembros de los animales se mueven a voluntad, justamente por las vibraciones de ese espíritu propagadas por los capilares macizos de los nervios, de los órganos externos de los sentidos al cerebro y del cerebro a los músculos. Pero estas cosas no pueden declararse brevemente; ni hay una abundancia suficiente de experiencias mediante las que puedan determinarse y demostrarse exactamente las leyes de las acciones de este espíritu.