Marx: el llenguatge
De Wikisofia
I és només ara, després d'haver examinat quatre moments, quatre aspectes de les relacions històriques originals, quan trobem que l'home té també «consciència». Però no és una consciència que sigui d'entrada consciència «pura». Pesa des del primer moment una maledicció sobre l'«esperit»: la de ser «maculado» per una matèria que es presenta en aquest cas en forma de capes d'aire agitades, de sons; és a dir, pel llenguatge. El llenguatge és tan antic com la consciència, el llenguatge és la consciència real, pràctica, existent també per a altres homes, existint, doncs, llavors solament també per a mi mateix, i igualment que la consciència el llenguatge només apareix amb la necessitat de relació amb altres homes. Quan una relació existeix, existeix per a mi. L'animal «no està en relació» amb res, no coneix en últim terme cap relació. Per a l'animal, les seves relacions amb els altres no existeixen com a tals relacions. La consciència és, per tant, i des del primer moment, un producte social directe i inherent a l'existència dels homes. Queda clar que la consciència és primerament, i ja des del naixement, la consciència del mitjà sensible més immediat i de la limitada interdependència amb altres persones i coses situades fora de l'individu que pren consciència. És al mateix temps una consciència de la naturalesa, la qual apareix al principi als homes com una força completament estranya, todopoderosa i inatacable: les relacions de l'home amb ella són purament animals, i queda dominat com les bèsties del ramat. És, doncs, una consciència purament animal de la naturalesa (religió de la naturalesa).
Es veu de seguida que aquesta religió natural o aquest comportament determinat respecte a la naturalesa estan condicionats per la forma de la societat, i viceversa. La identitat de la naturalesa i l'home ve a ser aquí manifesta, com a tot arreu, pel fet que la limitada relació dels homes amb la naturalesa condiciona la limitada relació dels homes entre ells, i que aquesta limitada relació entre ells condiciona la seva limitada relació amb la naturalesa, justament perquè la naturalesa gairebé no ha estat modificada històricament i, d'altra banda, l'home té consciència de la necessitat d'associar-se amb els individus que li envolten: és el principi de la consciència de viure en societat. Aquest començament és en aquest estadi tan animal com ho és la mateixa vida social. És una simple consciència gregaria, i l'home es distingeix aquí del no-res en el fet que la consciència ocupa en ell el lloc de l'instint, o bé que el seu instint és un instint conscient.
Aquesta consciència gregaria o tribal es desenvolupa i perfecciona amb l'augment de la productivitat, la multiplicació de les necessitats i l'increment de la població, el qual constitueix la base dels dos factors anteriors. Així es produeix un desenvolupament de la divisió del treball que no era, al començament, altra cosa que la divisió del treball en la, relació sexual, i després ve a ser una divisió del treball espontània o «natural» en virtut de les disposicions naturals (força física, per exemple) de les necessitats, de les causalitats, etc. La divisió del treball no arriba a ser efectivament divisió del treball més que a partir del moment en què s'opera una divisió de treball material i intel·lectual. A partir d'aquest moment, la consciència pot veritablement imaginar-se ser una altra cosa que la consciència de la pràctica existent que està representant realment alguna cosa sense representar cap real. La consciència està llavors en estat de separar-se del món i de passar a la formació de la teoria «pura», teologia, filosofia moral, etc. Però també quan aquesta teoria, aquesta teologia, aquesta filosofia, aquesta moral, etc., entren en contradicció amb les relacions existents, això solament pot produir-se pel fet que les relacions socials existents han entrat en contradicció amb la força productiva establerta; d'altra banda, dins d'una esfera nacional determinada, això pot també arribar a succeir perquè, en aquest cas, la contradicció no es produeix dins d'aquesta esfera nacional, sinó entre aquesta consciència nacional i la pràctica de les altres nacions, és a dir, entre la consciència nacional d'una nació i la seva consciència universal.
| La ideología alemana, en F. Canals, Textos de los grandes filósofos: edad contemporánea, Herder, Barcelona 1990, p.17-19. |
Original en castellà
Y es sólo ahora, después de haber examinado cuatro momentos, cuatro aspectos de las relaciones históricas originales, cuando encontramos que el hombre tiene también «conciencia». Pero no es una conciencia que sea de entrada conciencia «pura». Pesa desde el primer momento una maldición sobre el «espíritu»: la de ser «maculado» por una materia que se presenta en este caso en forma de capas de aire agitadas, de sonidos; es decir, por el lenguaje. El lenguaje es tan antiguo como la conciencia, el lenguaje es la conciencia real, práctica, existente también para otros hombres, existiendo, pues, entonces solamente también para mí mismo, e igualmente que la conciencia el lenguaje sólo aparece con la necesidad de relación con otros hombres. Cuando una relación existe, existe para mí. El animal «no está en relación» con nada, no conoce en último término ninguna relación. Para el animal, sus relaciones con los otros no existen como tales relaciones. La conciencia es, por tanto, y desde el primer momento, un producto social directo e inherente a la existencia de los hombres. Queda claro que la conciencia es primeramente, y ya desde el nacimiento, la conciencia del medio sensible más inmediato y de la limitada interdependencia con otras personas y cosas situadas fuera del individuo que toma conciencia. Es al mismo tiempo una conciencia de la naturaleza, la cual aparece al principio a los hombres como una fuerza completamente extraña, todopoderosa e inatacable: las relaciones del hombre con ella son puramente animales, y queda dominado como las bestias del rebaño. Es, pues, una conciencia puramente animal de la naturaleza (religión de la naturaleza).
Se ve en seguida que esta religión natural o este comportamiento determinado respecto a la naturaleza están condicionados por la forma de la sociedad, y viceversa. La identidad de la naturaleza y el hombre viene a ser aquí manifiesta, como en todas partes, por el hecho de que la limitada relación de los hombres con la naturaleza condiciona la limitada relación de los hombres entre ellos, y que esta limitada relación entre ellos condiciona su limitada relación con la naturaleza, justamente porque la naturaleza casi no ha estado modificada históricamente y, por otra parte, el hombre tiene conciencia de la necesidad de asociarse con los individuos que le rodean: es el principio de la conciencia de vivir en sociedad. Este comienzo es en este estadio tan animal como lo es la misma vida social. Es una simple conciencia gregaria, y el hombre se distingue aquí de la res en el hecho de que la conciencia ocupa en él el lugar del instinto, o bien que su instinto es un instinto consciente.
Esta conciencia gregaria o tribal se desarrolla y perfecciona con el aumento de la productividad, la multiplicación de las necesidades y el incremento de la población, el cual constituye la base de los dos factores anteriores. Así se produce un desarrollo de la división del trabajo que no era, en un principio, otra cosa que la división del trabajo en la, relación sexual, y después viene a ser una división del trabajo espontánea o «natural» en virtud de las disposiciones naturales (fuerza física, por ejemplo) de las necesidades, de las causalidades, etc. La división del trabajo no llega a ser efectivamente división del trabajo más que a partir del momento en que se opera una división de trabajo material e intelectual. A partir de este momento, la conciencia puede verdaderamente imaginarse ser otra cosa que la conciencia de la práctica existente que está representando realmente alguna cosa sin representar ninguna real. La conciencia está entonces en estado de separarse del mundo y de pasar a la formación de la teoría «pura», teología, filosofía moral, etc. Pero también cuando esta teoría, esta teología, esta filosofía, esta moral, etc., entran en contradicción con las relaciones existentes, esto solo puede producirse por el hecho de que las relaciones sociales existentes han entrado en contradicción con la fuerza productiva establecida; por otra parte, dentro de una esfera nacional determinada, esto puede también llegar a suceder porque, en este caso, la contradicción no se produce dentro de esta esfera nacional, sino entre esta conciencia nacional y la práctica de las otras naciones, es decir, entre la conciencia nacional de una nación y su conciencia universal.