Les lleis de Kepler

Primera llei: llei de l'el·lipse (1609). L'òrbita de cada planeta és una el·lipse, amb el sol en un dels seus focus.

(Conseqüència: la distància del planeta al sol varia al llarg de l'òrbita).

Segona llei: llei de les àrees (1609). Una línia traçada des d'un planeta al sol escombra àrees iguals en temps iguals.

(Conseqüència: la velocitat de desplaçament no és uniforme: a major distància del sol, menor velocitat).

Tercera llei: llei harmònica (1619). El quadrat del període d'un planeta és directament proporcional al cub de la seva distància mitjana al sol. Algebraicament, $P^2=c{a}^3$, on P és el període orbital, a la distància mitjana al sol i k una constant.

(Conseqüència: a major òrbita solar, menor velocitat de desplaçament del planeta).

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent

Cf. M. Zeilik, Astronomy. The evolving universe, John Wiley & Sons, Nova York 1988, 5ª ed., p. 47-48.

---

Original en castellà

Primera ley: ley de la elipse (1609). La órbita de cada planeta es una elipse, con el sol en uno de sus focos.

(Consecuencia: la distancia del planeta al sol varía a lo largo de la órbita).

Segunda ley: ley de las áreas (1609). Una línea trazada desde un planeta al sol barre áreas iguales en tiempos iguales.

(Consecuencia: la velocidad de desplazamiento no es uniforme: a mayor distancia del sol, menor velocidad).

Tercera ley: ley armónica (1619). El cuadrado del período de un planeta es directamente proporcional al cubo de su distancia media al sol. Algebraicamente, $P^2=k{a}^3$, donde P es el período orbital, a la distancia media al sol y k una constante.

(Consecuencia: a mayor órbita solar, menor velocidad de desplazamiento del planeta).

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent