Leibniz: els mons possibles i el principi de raó suficient

53

Ara bé, com hi ha una infinitat d'universos possibles en les idees de Déu i com no pot existir sinó només un d'ells, és necessari que existeixi una raó necessària de l'elecció de Déu, la qual li determini a un abans que a un altre. (Teodicea, § 8,10,44,173,196 et seq.,225,414-416).

54

I aquesta raó no pot trobar-se més que en la conveniència o en els graus de perfecció que aquests mons contenen; perquè cada possible té dret a pretendre l'existència en la mesura de la perfecció que comprèn. (Teodicea, § 74,167,350,201,130,352,345 i s.,354).

55

I aquesta és la causa de l'Existència del Millor, que la Saviesa fa conèixer a Déu, la seva bondat li fa triar-ho i la seva potència li fa produir-ho. (Teodicea, §8,78,80,84,119,204,206,208. Resum, obj. 1, obj. 8).

56

Ara bé, aquest enllaç o acomodadament de totes les coses creades a cadascuna i de cadascuna a totes les altres, fa que cada substància simple tingui relacions que expressin totes les altres, i que ella sigui, per tant, un mirall vivent i perpetu de l'univers. (Teodicea, § 130,360).

57

I com una mateixa ciutat contemplada des de diferents llocs sembla diferent per complet i es multiplica segons les perspectives, ocorre igualment que, a causa de la multitud infinita de substàncies simples, hi ha com d'altres diferents universos, que no són, emperò, sinó les perspectives d'un solament, segons els diferents punts de vista de cada Mònada.

58

I aquest és el mitjà d'aconseguir tanta varietat com és possible, però amb el més gran ordre que es pugui, és a dir, és el mitjà d'obtenir tanta perfecció com a possible sigui. (Teodicea, §120,124,241 et seq.,214,243,275) [...]

61

I els compostos estan en això d'acord amb els simples. Perquè, com que tot està ple, el que fa que tota la matèria estigui lligada, i com en el ple tot moviment produeix algun efecte sobre els cossos distants, a mesura de la distància, de tal manera que cada cos està afectat no solament per aquells que li toquen, i no només es ressent d'alguna manera pel que els succeeixi a aquests, sinó que també per mitjà d'ells es ressent dels quals toquen als primers, pels quals és tocat immediatament. D'on se segueix que aquesta comunicació es transmet a qualsevol distància que sigui. I, per tant, tot cos es ressent de tot el que es faci en l'univers; de tal manera que aquell que ho veu tot podria llegir en cadascun el que ocorre en totes les parts, i, fins i tot, la qual cosa ocorre i el que ocorrerà; advertint en el present el que està allunyat, tant segons els temps com segons els llocs σύμπνοτα πάντα que deia Hipòcrates. Però una Ànima no pot llegir en si mateixa més que el que se li representa distintament, no sabria desplegar d'una vegada tots els seus replegaments perquè s'estenen a l'infinit.

62

Per tant, encara que cada Mònada creada representa a l'univers sencer, representa més distintament el cos que l'afecta particularment, i del qual constitueix l'Entelèquia. I com aquest cos expressa tot l'univers per la connexió de tota la matèria en el ple, l'Ànima representa, per tant, tot l'univers en representar al cos que li pertany d'una manera particular.(Teodicea, § 400).

Monadología (Orbis, Barcelona 1983, selecció dels paràgrafs 53-62).

---

Original en castellà

53

Ahora bien, como hay una infinidad de universos posibles en las ideas de Dios y como no puede existir sino sólo uno de ellos, es necesario que exista una razón necesaria de la elección de Dios, la cual le determine a uno antes que a otro. (Teodicea, § 8,10,44,173,196 y ss.,225,414-416).

54

Y esta razón no puede encontrarse más que en la conveniencia o en los grados de perfección que estos mundos contienen; pues cada posible tiene derecho a pretender la existencia en la medida de la perfección que comprende. (Teodicea, § 74,167,350,201,130,352,345 y s.,354).

55

Y ésta es la causa de la Existencia del Mejor, que la Sabiduría hace conocer a Dios, su bondad le hace elegirlo y su potencia le hace producirlo. (Teodicea, §8,78,80,84,119,204,206,208. Resumen, obj. 1, obj. 8).

56

Ahora bien, este enlace o acomodamiento de todas las cosas creadas a cada una y de cada una a todas las demás, hace que cada substancia simple tenga relaciones que expresen todas las demás, y que ella sea, por consiguiente, un espejo viviente y perpetuo del universo. (Teodicea, § 130,360).

57

Y como una misma ciudad contemplada desde diferentes lugares parece diferente por completo y se multiplica según las perspectivas, ocurre igualmente que, debido a la multitud infinita de substancias simples, hay como otros tantos diferentes universos, que no son, empero, sino las perspectivas de uno solo, según los diferentes puntos de vista de cada Mónada.

58

Y ése es el medio de conseguir tanta variedad como es posible, pero con el más grande orden que se pueda, es decir, es el medio de obtener tanta perfección como posible sea. (Teodicea, §120,124,241 y ss.,214,243,275) [...]

61

Y los compuestos están en esto de acuerdo con los simples. Porque, como todo está lleno, lo que hace que toda la materia esté ligada, y como en lo lleno todo movimiento produce algún efecto sobre los cuerpos distantes, a medida de la distancia, de tal manera que cada cuerpo está afectado no solamente por aquéllos que le tocan, y no sólo se resiente de algún modo por lo que les suceda a éstos, sino que también por medio de ellos se resiente de los que tocan a los primeros, por los cuales es tocado inmediatamente. De donde se sigue que esta comunicación se transmite a cualquier distancia que sea. Y, por consiguiente, todo cuerpo se resiente de todo lo que se haga en el universo; de tal modo que aquél que lo ve todo podría leer en cada uno lo que ocurre en todas las partes, e, incluso, lo que ocurre y lo que ocurrirá; advirtiendo en el presente lo que está alejado, tanto según los tiempos como según los lugares σύμπνοτα πάντα que decía Hipócrates. Pero un Alma no puede leer en sí misma más que lo que se le representa distintamente, no sabría desplegar de una vez todos sus repliegues porque se extienden al infinito.

62

Por tanto, aunque cada Mónada creada representa al universo entero, representa más distintamente el cuerpo que le afecta particularmente, y del cual constituye la Entelequia. Y como este cuerpo expresa todo el universo por la conexión de toda la materia en lo lleno, el Alma representa, por consiguiente, todo el universo al representar al cuerpo que le pertenece de una manera particular.(Teodicea, § 400).