La més gran gravetat
De Wikisofia
L'etern retorn: la més gran gravetat
Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s'introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l'has viscut hauràs de viure-la encara un cop més i fins i tot innombrables vegades; i se't repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot allò extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins i tot aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i aquest mateix instant i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, xerricaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser has tingut alguna vegada la vivència d'un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a tenir poder sobre tu, així com ets, et transformaria i potser et trituraria; enfront de tot i en cada cas, la pregunta: «¿vols això una vegada més i innombrables vegades més?», recauria sobre la teva acció com la major gravetat!