Kant: sensibilitat i enteniment 4
De Wikisofia
El nostre coneixement sorgeix bàsicament de dues fonts del psiquisme: la primera és la facultat de rebre representacions (receptivitat de les impressions); la segona és la facultat de conèixer un objecte a través de tals representacions (espontaneïtat dels conceptes). A través de la primera se'ns dóna un objecte; a través de la segona, ho pensem.[...]
Si anomenem sensibilitat a la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que és afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem enteniment a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'espontaneïtat del coneixement. La nostra naturalesa comporta el que la intuïció només pugui ser sensible, és a dir, que no contingui sinó la manera segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de pensar l'objecte de la intuïció és, en canvi, l'enteniment. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra; sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. [...] El coneixement només pot sorgir de la unió de tots dos.
Crítica de la razón pura, Lógica trasc., I, B 75 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 92-93). |
Original en castellà
Nuestro conocimiento surge básicamente de dos fuentes del psiquismo: la primera es la facultad de recibir representaciones (receptividad de las impresiones); la segunda es la facultad de conocer un objeto a través de tales representaciones (espontaneidad de los conceptos). A través de la primera se nos da un objeto; a través de la segunda, lo pensamos.[...]
Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee, siempre que es afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra; sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. [...] El conocimiento sólo puede surgir de la unión de ambos.