Kant: revolució copernicana en el pensament
De Wikisofia
revolució copernicana en el pensament
Ocorre aquí com amb els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que tot l'exèrcit d'estels girava al voltant de l'espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar a l'espectador i deixant els estels en repòs. En la metafísica es pot fer el mateix assaig, pel que fa a la intuïció dels objectes. Si la intuïció hagués de regir-se per la naturalesa dels objectes, no veig com podria conèixer-se alguna cosa a priori sobre aquesta naturalesa. Si, en canvi, és l'objecte (com a objecte dels sentits) el que es regeix per la naturalesa de la nostra facultat d'intuïció, pot representar-me fàcilment tal possibilitat. Ara bé, com que no puc parar-me en aquestes intuïcions, si se les vol convertir en coneixements, sinó que haig de referir-les a alguna cosa com a objecte seu i determinar-lo mitjançant aquestes, puc suposar una d'aquestes dues coses: o bé els conceptes per mitjà dels quals efectuo aquesta determinació es regeixen també per l'objecte, i llavors em trobo, una vegada més, amb el mateix embaràs sobre la manera de saber d'ell alguna cosa a priori; o bé suposo que els objectes, o cosa que és el mateix, l'experiència, única font del seu coneixement (com a objectes donats), es regeix per tals conceptes. En aquest segon cas veig de seguida una explicació més fàcil, atès que la mateixa experiència constitueix un tipus de coneixement que requereix enteniment i aquest posseeix unes regles que jo haig de suposar en mi ja abans que els objectes em siguin donats, és a dir, regles a priori.
| Crítica de la razón pura, Prefacio de la 2ª edición (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 20-21). |
Original en castellà
revolución copernicana en el pensamiento
Ocurre aquí como con los primeros pensamientos de Copérnico. Éste, viendo que no conseguía explicar los movimientos celestes si aceptaba que todo el ejército de estrellas giraba alrededor del espectador, probó si no obtendría mejores resultados haciendo girar al espectador y dejando las estrellas en reposo. En la metafísica se puede hacer el mismo ensayo, en lo que atañe a la intuición de los objetos. Si la intuición tuviera que regirse por la naturaleza de los objetos, no veo cómo podría conocerse algo a priori sobre esa naturaleza. Si, en cambio, es el objeto (en cuanto objeto de los sentidos) el que se rige por la naturaleza de nuestra facultad de intuición, puede representarme fácilmente tal posibilidad. Ahora bien, como no puedo pararme en estas intuiciones, si se las quiere convertir en conocimientos, sino que debo referirlas a algo como objeto suyo y determinar éste mediante las mismas, puedo suponer una de estas dos cosas: o bien los conceptos por medio de los cuales efectúo esta determinación se rigen también por el objeto, y entonces me encuentro, una vez más, con el mismo embarazo sobre la manera de saber de él algo a priori;o bien supongo que los objetos, o lo que es lo mismo, la experiencia, única fuente de su conocimiento (en cuanto objetos dados), se rige por tales conceptos. En este segundo caso veo enseguida una explicación más fácil, dado que la misma experiencia constituye un tipo de conocimiento que requiere entendimiento y éste posee unas reglas que yo debo suponer en mí ya antes de que los objetos me sean dados, es decir, reglas a priori.