Kant: només coneixem fenòmens
De Wikisofia
només coneixem fenòmens
Hem pretès afirmar que totes les nostres intuïcions no són més que una representació fenomènica; que les coses que intuïm no són en si mateixes tal com les intuïm, ni les seves relacions tenen en si mateixes el caràcter amb què se'ns manifesten; que si suprimíssim el nostre subjecte o simplement el caràcter subjectiu dels sentits en general, tot el caràcter dels objectes, totes les sevaesrelacions espacials i temporals, fins i tot l'espai i el temps mateixos, desapareixerien. Com a fenòmens, no poden existir en si mateixos, sinó només en nosaltres. Roman per a nosaltres absolutament desconegut què siguin els objectes en si, independentment de tota aquesta receptivitat de la nostra sensibilitat. Només coneixem la nostra manera de percebre'ls, manera que ens és peculiar i que, si bé ha de convenir a tots els humans, no necessàriament ha de convenir a tots els éssers. Nosaltres únicament ens ocupem de la nostra manera de percebre. L'espai i el temps són les seves formes pures; la sensació és la seva matèria.
Les primeres podem conèixer-les només a priori, és a dir, prèviament a tota percepció efectiva, i per això es diuen intuïcions pures. A la segona es deu, en canvi, el que en el nostre coneixement es diu a posteriori, és a dir, intuïció empírica. Aquelles són inherents, amb absoluta necessitat, a la nostra sensibilitat, siguin quines siguin nostres sensacions, que poden ser molt diferents. Encara que fóssim capaços d'aclarir al màxim aquesta nostra intuïció, no per això estaríem més prop del caràcter dels objectes en si mateixos. Doncs, en qualsevol cas, només arribaríem a conèixer perfectament la nostra manera d'intuir, és a dir, la nostra sensibilitat, però sotmesa aquesta sempre a les condicions d'espai i temps. El més clar coneixement del fenomen dels objectes, que és l'única cosa que d'ells ens és donat, mai ens faria conèixer en què consisteixen en si mateixos.
| Crítica de la razón pura,Primera parte, § 8, B 59-60(Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 82-83). |
Original en castellà
sólo conocemos fenómenos
Hemos pretendido afirmar que todas nuestras intuiciones no son más que una representación fenoménica; que las cosas que intuimos no son en sí mismas tal como las intuimos, ni sus relaciones tienen en sí mismas el carácter con que se nos manifiestan; que si suprimiéramos nuestro sujeto o simplemente el carácter subjetivo de los sentidos en general, todo el carácter de los objetos, todas su relaciones espaciales y temporales, incluso el espacio y el tiempo mismos, desaparecerían. Como fenómenos, no pueden existir en sí mismos, sino sólo en nosotros. Permanece para nosotros absolutamente desconocido qué sean los objetos en sí, independientemente de toda esa receptividad de nuestra sensibilidad. Sólo conocemos nuestro modo de percibirlos, modo que nos es peculiar y que, si bien ha de convenir a todos los humanos, no necesariamente ha de convenir a todos los seres. Nosotros únicamente nos ocupamos de nuestro modo de percibir. El espacio y el tiempo son sus formas puras; la sensación es su materia.
Las primeras podemos conocerlas sólo a priori, es decir, previamente a toda percepción efectiva, y por ello se llaman intuiciones puras. A la segunda se debe, en cambio, lo que en nuestro conocimiento se llama a posteriori, es decir, intuición empírica. Aquéllas son inherentes, con absoluta necesidad, a nuestra sensibilidad, sean cuales sean nuestras sensaciones, que pueden ser muy diferentes. Aunque fuéramos capaces de aclarar al máximo esa nuestra intuición, no por ello estaríamos más cerca del carácter de los objetos en sí mismos. Pues, en cualquier caso, sólo llegaríamos a conocer perfectamente nuestro modo de intuir, esto es, nuestra sensibilidad, pero sometida ésta siempre a las condiciones de espacio y tiempo. El más claro conocimiento del fenómeno de los objetos, que es lo único que de ellos nos es dado, jamás nos haría conocer en qué consisten en sí mismos.