Kant: la unitat que dóna la consciència
De Wikisofia
la unitat que dóna la consciència
Així, doncs, el primer coneixement pur de l'enteniment, aquell que serveix de base a tots els seus restants usos i que és, alhora, enterament independent de totes les condicions de la intuïció sensible, és el principi de l'originària unitat sintètica de l'apercepció. Així, l'espai, mera forma de la intuïció sensible externa, no constitueix encara cap coneixement. Es limita a subministrar a un coneixement possible el vari de la intuïció a priori. Per a conèixer alguna cosa en l'espai, una línia, per exemple, cal traçar-la i, per tant, efectuar sintèticament una determinada combinació de la varietat donada, de manera que la unitat d'aquest acte és, alhora, la unitat de consciència (en el concepte de línia), i és a través d'ella com es coneix un objecte (un espai determinat). La unitat sintètica de la consciència és, doncs, una condició objectiva de tot coneixement. No és simplement una condició necessària per a conèixer un objecte, sinó una condició a la qual ha de sotmetre's tota intuïció per a convertir-se en objecte per a mi. D'una altra manera, sense aquesta síntesi, no es verificaria la varietat en una consciència.
| Crítica de la raó pura, Analítica trasc., sec. segona, §17, B 138 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 157-158). |
Original en castellà
la unidad que da la conciencia
Así, pues, el primer conocimiento puro del entendimiento, aquel que sirve de base a todos sus restantes usos y que es, a la vez, enteramente independiente de todas las condiciones de la intuición sensible, es el principio de la originaria unidad sintética de la apercepción. Así, el espacio, mera forma de la intuición sensible externa, no constituye aún conocimiento alguno. Se limita a suministrar a un conocimiento posible lo vario de la intuición a priori. Para conocer algo en el espacio, una línea, por ejemplo, hay que trazarla y, por consiguiente, efectuar sintéticamente una determinada combinación de la variedad dada, de forma que la unidad de este acto es, a la vez, la unidad de conciencia (en el concepto de línea), y es a través de ella como se conoce un objeto (un espacio determinado). La unidad sintética de la conciencia es, pues, una condición objetiva de todo conocimiento. No es simplemente una condición necesaria para conocer un objeto, sino una condición a la que debe someterse toda intuición para convertirse en objeto para mí. De otro modo, sin esta síntesis, no se verificaría la variedad en una conciencia.