Kant: la religió natural
De Wikisofia
Pot haver-hi tres maneres de fe il·lusòria que té lloc en la transgressió, possible per a nosaltres, dels límits de la nostra raó respecte al sobrenatural. [...] Primerament la creença que es coneix per experiències alguna cosa que, no obstant això, ens és impossible acceptar com esdevenint segons lleis objectives (la creença en miracles). En segon lloc, la il·lusió que allò del que no podem mitjançant la Raó fer-nos-en cap concepte, no obstant això, hem d'admetre'l entre els nostres conceptes racionals com a necessari amb vista al nostre bé moral (la fe en misteris). En tercer lloc, la il·lusió de poder produir mitjançant l'ús de simples mitjans de la naturalesa un efecte que per a nosaltres és un misteri, a saber: la influència de Déu sobre la nostra moralitat (la fe en mitjans de gràcia).
| La religión dentro de los límites de la mera razón (Alianza, Madrid 1981, p. 190). |
Original en castellà
Puede haber tres modos de fe ilusoria que tiene lugar en la transgresión, posible para nosotros, de los límites de nuestra razón respecto a lo sobrenatural. [...] Primeramente la creencia de que se conoce por experiencias algo que, sin embargo, nos es imposible aceptar como aconteciendo según leyes objetivas (la creencia en milagros). En segundo lugar, la ilusión de que aquello de lo que no podemos mediante la Razón hacernos ningún concepto, sin embargo, hemos de admitirlo entre nuestros conceptos racionales como necesario en orden a nuestro bien moral (la fe en misterios). En tercer lugar, la ilusión de poder producir mediante el uso de simples medios de la naturaleza un efecto que para nosotros es un misterio, a saber: la influencia de Dios sobre nuestra moralidad (la fe en medios de gracia).