Kant: judicis i categories
De Wikisofia
JUDICIS I CATEGORIES
I
Quantitat dels judicis
Universals
Particulars
Singulars
II
Qualitat
Afirmatius
Negatius
Infinits
III
Relació
Categòrics
Hipotètics
Disjuntius
IV
Modalitat
Problemàtics
Assertoris
Apodíctics
[...] Sorgeixen precisament tants conceptes purs referits a priori a objectes de la intuïció en general com a funcions lògiques sorgien de l'anterior taula en tots els judicis possibles. [...]
TAULA DE LES CATEGORIES
1
De la quantitat
Unitat
Pluralitat
Totalitat
2
De la qualitat
Realitat
Negació
Limitació
3
De la relació
Inherència i subsistència (substància i accidents)
Causalitat i dependència (causa i efecte)
Comunitat (acció recíproca entre agent i pacient)
4
De la modalitat
Possibilitat-impossibilitat
Existència-no existència
Necessitat-contingència
[...] La divisió ha estat feta sistemàticament a partir d'un principi comú, el de la facultat de jutjar (equivalent a la de pensar) i no ha sorgit de forma rapsòdica, com a resultat de buscar a l'atzar conceptes purs, de la completa enumeració dels quals mai es pot estar segur.
_
Crítica de la razón pura, Analítica de los concept., § 9, §10, B 95, B 106 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p.107-114). |
Original en castellà
JUICIOS Y CATEGORÍAS
I
Cantidad de los juicios
Universales
Particulares
Singulares
II
Cualidad
Afirmativos
Negativos
Infinitos
III
Relación
Categóricos
Hipotéticos
Disyuntivos
IV
Modalidad
Problemáticos
Asertóricos
Apodícticos
[...] Surgen precisamente tantos conceptos puros referidos a priori a objetos de la intuición en general como funciones lógicas surgían de la anterior tabla en todos los juicios posibles. [...]
Tabla de las categorías
1
De la cantidad
Unidad
Pluralidad
Totalidad
2
De la cualidad
Realidad
Negación
Limitación
3
De la relación
Inherencia y subsistencia
Causalidad y dependencia
Comunidad
4
De la modalidad
Posibilidad-imposibilidad
Existencia-no existencia
Necesidad-contingencia
[...] La división ha sido hecha sistemáticamente a partir de un principio común, el de la facultad de juzgar (equivalente a la de pensar) y no ha surgido de forma rapsódica, como resultado de buscar al azar conceptos puros, de cuya completa enumeración nunca se puede estar seguro.
_