Kant: immortalitat
De Wikisofia
L'obtenció del bé suprem [...] només pot trobar-se en un progrés prosseguit fins a l'infinit cap a aquesta perfecta conformitat [...] Però aquest progrés infinit només és possible suposant una existència que perduri fins a l'infinit i una personalitat del mateix ens racional (el que es denomina immortalitat de l'ànima). Per tant, pràcticament el bé suprem només és possible suposant la immortalitat de l'ànima.
Crítica de la razón práctica, libro 2, cap. 2,4 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 131). |
Original en castellà
La obtención del bien supremo [...] sólo puede hallarse en un progreso proseguido hasta el infinito hacia esa perfecta conformidad [...] Pero este progreso infinito sólo es posible suponiendo una existencia que perdure hasta el infinito y una personalidad del mismo ente racional (lo que se denomina inmortalidad del alma). Por lo tanto, prácticamente el bien supremo sólo es posible suponiendo la inmortalidad del alma.