Kant: espai i temps
De Wikisofia
L'espai i el temps són aquestes intuïcions que la matemàtica pura dóna com a base de tots els seus coneixements i dels judicis que s'ofereixen al mateix temps com apodíctics i necessaris, perquè una matemàtica deu, en primer lloc, presentar totes les seves nocions en intuïció, i una matemàtica pura ha de presentar-les en una intuïció pura; és a dir, construir-les, sense la qual cosa (ja que no pot procedir analíticament o per descomposició de les nocions, sinó sintèticament) li és impossible fer un pas en tant que no té una intuïció pura, en l'única en què pot donar-se la matèria dels judicis sintètics a priori. La geometria té per base la intuïció pura de l'espai. L'aritmètica realitza les seves nocions numèriques per una addició successiva d'unitats en el temps. [...] Ara bé, aquestes dues representacions no són més que simples intuïcions, perquè si fem abstracció de les intuïcions empíriques dels cossos i dels seus canvis (moviments), de tot el que és empíric, de tot el que pertany a la sensació, queden encara l'espai i el temps, que són per conseqüència intuïcions pures que serveixen de fonament a priori a tot el que precedeix, i de les quals, per conseqüència, no es pot prescindir mai, i que precisament perquè són intuïcions pures a priori proven que són simples formes de la nostra sensibilitat, formes que han de precedir a tota intuïció empírica; és a dir, a la percepció dels objectes reals, i segons les quals els objectes poden ser coneguts a priori, però solament, per descomptat, com se'ns apareixen.
| Prolegómenos a toda metafísica futura, §10 (Crítica de la razón pura. Prolegómenos a toda metafísica futura, El Ateneo, Buenos Aires 1950, p. 605-606). |
Original en castellà
El espacio y el tiempo son esas intuiciones que la matemática pura da como base de todos sus conocimientos y de los juicios que se ofrecen al mismo tiempo como apodícticos y necesarios, porque una matemática debe, en primer lugar, presentar todas sus nociones en intuición, y una matemática pura debe presentarlas en una intuición pura; es decir, construirlas, sin lo cual (ya que no puede proceder analíticamente o por descomposición de las nociones, sino sintéticamente), le es imposible dar un paso en tanto no tiene una intuición pura, en la única en que puede darse la materia de los juicios sintéticos a priori. La geometría tiene por base la intuición pura del espacio. La aritmética realiza sus nociones numéricas por una adición sucesiva de unidades en el tiempo. [...] Ahora bien; estas dos representaciones no son más que simples intuiciones, porque si hacemos abstracción de las intuiciones empíricas de los cuerpos y de sus cambios (movimientos), de todo lo que es empírico, de todo lo que pertenece a la sensación, quedan todavía el espacio y el tiempo, que son por consecuencia intuiciones puras que sirven de fundamento a priori a todo lo que precede, y de las que, por consecuencia, no se puede prescindir nunca, y que precisamente porque son intuiciones puras a priori prueban que son simples formas de nuestra sensibilidad, formas que deben preceder a toda intuición empírica; es decir, a la percepción de los objetos reales, y según las cuales los objetos pueden ser conocidos a priori, pero solamente, por supuesto, como se nos aparecen.