Kant: el gir copernicà
De Wikisofia
el «gir copernicà»
S'ha suposat fins ara que tot nostre conèixer ha de regir-se pels objectes. No obstant això, tots els intents realitzats sota tal suposat amb vista a establir a priori, mitjançant conceptes, alguna cosa sobre aquests objectes -alguna cosa que ampliés el nostre coneixement-desembocava en el fracàs. Intentem, doncs, per una vegada, si no avançarem més en les tasques de la metafísica suposant que els objectes han de conformar-se al nostre coneixement, cosa que concorda ja millor amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes, un coneixement que pretén establir alguna cosa sobre aquests abans que ens siguin donats. Ocorre aquí com amb els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes al voltant de l'espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar l'espectador i deixant els estels en repòs.
| Crítica de la razón pura, Prólogo de la segunda edición (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 20). |
Original en castellà
el «giro copernicano»
Se ha supuesto hasta ahora que todo nuestro conocer debe regirse por los objetos. Sin embargo, todos los intentos realizados bajo tal supuesto con vistas a establecer a priori, mediante conceptos, algo sobre dichos objetos -algo que ampliara nuestro conocimiento-desembocaba en el fracaso. Intentemos, pues, por una vez, si no adelantaremos más en las tareas de la metafísica suponiendo que los objetos deben conformarse a nuestro conocimiento, cosa que concuerda ya mejor con la deseada posibilidad de un conocimiento a priori de dichos objetos, un conocimiento que pretende establecer algo sobre éstos antes de que nos sean dados. Ocurre aquí como con los primeros pensamientos de Copérnico. Éste, viendo que no conseguía explicar los movimientos celestes alrededor del espectador, probó si no obtendría mejores resultados haciendo girar el espectador y dejando las estrellas en reposo.