Heidegger, Foucault, Agamben, Deleuze: definició de dispositiu
De Wikisofia
El concepte de dispositiu segons Heidegger
Una orientació inicial del concepte de dispositiu es troba en el pensament de Heidegger, especialment en la seva reflexió sobre la qüestió de la tècnica. Per a Heidegger l'essència de la tècnica radica en el "dispositiu" (Gestell). "Gestell" en alemany significa xassís, estructura d'emplaçament d'alguna cosa. Però, generalment, Heidegger no escriu Gestell, sinó Ge-stell, que fa referència al participi present del ver stellen, que és gestellt. Stellen significa "col·locar", "disposar", per això Ge-stellen es tradueix per "dispositiu", o millor, Ge-stell es tradueix per "dis-positiu", que fa referència a disposar, col·locar en un ordre o situació. El "dispositiu" no és un mecanisme, ni una sèrie de mecanismes. Els mecanismes són el resultat dels "dispositiu" en tant que "dis-posat" amb anterioritat a ells. El "dispositiu" no és una certa disposició dels ens, sinó que és quelcom que "dis-posa" al ser humà mateix. Si l'essència de la tècnica és el "dispositiu" i el que possibilita tota dis-posició, és una posició, és a dir, la del ser, llavors ell és el que fonamenta tant la possibilitat del desocultament present en la tècnica com en la veritat.
Per altra part, en una conversa que Heidegger va mantenir a França, el setembre de 1969, deia que "en l'època del dispositiu (Gestell) l'ens es mostra com un element disponible i per això promou la planificació universal i el consum manipulat". (cf. Otto Pöggeler, Filosofía y política en Heidegger, Ed, Alfa, 1884, p.85)
El concepte de dispositiu segons Foucault
Encara que Foucault mai dona una veritable i pròpia definició del terme “dispositiu”, s'aproxima a alguna cosa semblant en una entrevista de 1977:
- «El que tracto d'identificar amb aquest terme és abans de res un conjunt absolutament heterogeni que inclou discursos, institucions, estructures arquitectòniques, decisions regulatives, lleis, mesures administratives, enunciats científics, proposicions filosòfiques, morals i filantròpiques, en definitiva: tant el que s'ha dit com el no dit, he aquí els elements del dispositiu. El dispositiu és la xarxa que s'estableix entre aquests elements...
- ... amb el terme dispositiu entenc una espècie -per així dir- de formació que en un determinat moment històric va tenir com funció essencial respondre a una urgència. El dispositivo té per tant ona funció essencialment estratègica...
- «He dit que el dispositiu és de naturalesa essencialment estratègica, això implica que es tracta d'una certa manipulació de relacions de força, d'una intervenció racional i convinguda en les relacions de força, sigui per desenvolupar-les en una direcció concreta, sigui per bloquejar-les o per estabilitzar-les i utilitzar-les. etc. (... ) El dispositiu sempre està inscrit en un joc de poder i també sempre lligat als límits del saber que deriven d'ell i, en la mateixa mesura, el condicionen. El dispositiu és això: un conjunt d'estratègies de relacions de força que condicionen certs tipus de saber i són condicionats per ell.» "El que intento indicar amb aquest nom és, en primer lloc, un conjunt decididament heterogeni que inclou discursos, institucions, instal·lacions arquitectòniques, decisions reglamentàries, lleis, mesures administratives, enunciats científics, proposicions filosòfiques, morals, filantròpiques, breument, el que s'ha dit i també el no dit, aquests són els elements del dispositiu. El dispositiu mateix és la xarxa que s'estableix entre aquests elements. "
- (Dits et écrits, vol. III, pàg. 299-300)
- «He dit que el dispositiu és de naturalesa essencialment estratègica, això implica que es tracta d'una certa manipulació de relacions de força, d'una intervenció racional i convinguda en les relacions de força, sigui per desenvolupar-les en una direcció concreta, sigui per bloquejar-les o per estabilitzar-les i utilitzar-les. etc. (... ) El dispositiu sempre està inscrit en un joc de poder i també sempre lligat als límits del saber que deriven d'ell i, en la mateixa mesura, el condicionen. El dispositiu és això: un conjunt d'estratègies de relacions de força que condicionen certs tipus de saber i són condicionats per ell.» "El que intento indicar amb aquest nom és, en primer lloc, un conjunt decididament heterogeni que inclou discursos, institucions, instal·lacions arquitectòniques, decisions reglamentàries, lleis, mesures administratives, enunciats científics, proposicions filosòfiques, morals, filantròpiques, breument, el que s'ha dit i també el no dit, aquests són els elements del dispositiu. El dispositiu mateix és la xarxa que s'estableix entre aquests elements. "
Resumim breument els tres punts:
a. El dispositiu és un conjunt heterogeni, que inclou virtualment qualsevol cosa, lingüístic i no lingüístic al mateix nivell: discursos, institucions, edificis, lleis, mesures policials, proposicions filosòfiques, etc. El dispositiu és en si mateix la xarxa que s'estableix entre aquests elements.
b. El dispositiu sempre té una funció estratègica concreta i sempre s'inscriu en una relació de poder.
c. Com a tal, resulta de l'encreuament de relacions de poder i de relacions de saber.
«Però abans, encara unes paraules amb relació a la forma com Foucault fa filosofia. Com veurem, les seves hipòtesis es desenvolupen sempre a partir d’un treball històric que compila i analitza materials diversos: documents d’arxiu, reglaments institucionals, anàlisis arquitectònics, textos econòmics, jurídics, mèdics o psiquiàtrics, etc. A partir deixos materials analitza com hi ha dinàmiques conjuntes que travessen coneixements científics, maneres de disposar la nostra relació amb l’espai, tècniques o pràctiques concretes que incideixen sobre la nostra manera de pensar, sentir o actuar. Foucault utilitza el concepte de dispositiu per anomenar aquest funcionament. Un dispositiu es caracteritza per fer funcionar de manera articulada una sèrie d’elements heterogenis de forma estratègica, és a dir, de manera que produeixi uns efectes concrets (Foucault, 1985: 128). Aquests dispositius es generen de manera històrica i contingent, però s’estabilitzen en un determinat funcionament, generant patrons de repetició iteratius. Així doncs, com veurem, Foucault analitza la constitució de la sexualitat moderna com un dispositiu que barreja diferents discursos, pràctiques i tecnologies».
| Ester Jordana Lluch, Michel Foucault: Biopolítica i governamentalitat. Gedisa, Barcelona, 2018, pp.22- 23. |
El concepte de dispositiu segons Giorgio Agamben
«Què és un dispositiu? Anomenaré literalment dispositiu a qualsevol cosa que tingui d'alguna manera la capacitat de capturar, orientar, determinar, interceptar, modelar, controlar i assegurar els gestos, les conductes, les opinions i els discursos dels éssers vivents. No només, per tant, les presons, els manicomis, el panòptic, les escoles, la confessió, les fàbriques, les disciplines, les mesures jurídiques, etc., la connexió amb el poder és en cert sentit evident, sinó també el llapis, l'escriptura, la literatura, la filosofia, l'agricultura, el cigarret, la navegació, els ordinadors, els mòbils i per què no - el llenguatge mateix, que és potser el més antic dels dispositius, en què milers i milers d'anys, un primat probablement sense adonar-se de les conseqüències que se seguirien, va tenir la inconsciència de deixar-se capturar?»
| Giorgio Agamben: ¿Qué es un dispositivo? seguido de El amigo y de La Iglesia y el Reino, Anagrama, col. Documentos, Barcelona, 2015, pp.10-11). |
Veg. [Agamben: ¿qué es un dispositivo? Text en PDF, versió en castellà]
Què és un dispositiu? Segons Gilles Deleuze
«Què és un dispositiu? "En primer lloc, és una mena de cabdell o troca, un conjunt multilineal. Està compost de línies de diferent naturalesa i aquestes línies del dispositiu no abasten ni envolten sistemes cada un dels quals seria homogeni pel seu compte (l'objecte, el subjecte, el llenguatge), sinó que segueixen direccions diferents, formen processos sempre en desequilibri i aquestes línies tant s'acosten unes a les altres com s'allunyen unes de les altres. Cada línia està trencada i sotmesa a variacions de direcció (bifurcada, forcada), sotmesa a derivacions. Els objectes visibles, les enunciacions formulables, les forces en exercici, els subjectes en posició són com a vectors o tensores. Les dues primeres dimensions d'un dispositiu, o les que Foucault distingeix en primer terme, són corbes de visibilitat i corbes d'enunciació. Els dispositius ... són màquines per fer veure i per fer parlar. (...) Cada dispositiu té el seu règim de llum, la manera en què aquesta cau, s'esfuma, es difon, en distribuir el visible i l'invisible, en fer néixer o desaparèixer l'objecte que no existeix sense. Els dispositius tenen doncs, com a components línies de visibilitat, d'enunciació, línies de forces, línies de subjectivació, línies de ruptura, de fissura, de fractura que s'entrecreuen i es barregen mentre unes susciten unes altres a través de variacions o fins mutacions de disposició. En tot dispositiu hem de desembullar i distingir les línies del passat recent i la part de l'actual, la part de la història i la part de l'esdevenir, la part de l'analítica i la part de la diagnosi.»