Hegel:historia universal
De Wikisofia
G. W. F. Hegel: la història universal
“La història universal comença amb la seva fi general: que el concepte de l'esperit sigui satisfet només en si, això és, com a naturalesa. Tal és l'impuls intern, més íntim, inconscient. I tot l'assumpte de la història universal consisteix, com ja es va advertir, en la labor de portar-lo a la consciència.
Precisament així en la manera de ser natural, de voluntat natural, això que s'ha anomenat el costat subjectiu, és a dir, les necessitats, l'impuls, la passió, l'interès particular, com també l'opinió i la representació subjectiva, existeixen per si mateixos. Aquesta immensa massa de voluntats, interessos i activitats són els instruments i mitjans de l'esperit universal, per a complir la seva fi, elevar-lo a la consciència i realitzar-lo. I aquesta fi consisteix només a trobar-se, a realitzar-se a si mateix i contemplar-se com a realitat. Ara bé, això que les vides dels individus i dels pobles, en buscar i satisfer els seus propis fins, siguin alhora el mitjà i l'instrument d'una mica superior i més ampli, d'alguna cosa que elles no saben i que realitzen inconscients, això és el que podria ser posat en qüestió i ha estat posat en qüestió i ha estat negat també moltes vegades i difamat i menyspreat com a fantasia, com a filosofia.
Tota la resta està subordinat i serveix de mitjà a això, que és el més general i substància en si i per si. Però, a més, aquesta raó és immanent en l'existència històrica i es realitza en ella i mitjançant ella. La unió de l'universal, que és en si i per si, i del particular, del subjectiu, i l'afirmació que ella sola és la veritat, són tesi de naturalesa especulativa i estan tractades en la lògica, en aquesta forma general. Però en el curs mateix de la història universal, com a curs encara en moviment, el costat subjectiu, la consciència, no sap encara quin és el pur i última fi de la història, el concepte de l'esperit; en efecte, aquest no és encara el contingut de la seva necessitat i interès. Però, encara que sense consciència d'això, la fi universal resideix en els fins particulars i es compleix mitjançant aquests. Com el costat especulatiu d'aquest nexe pertany a la lògica, segons queda dit, no puc donar ni desenvolupar aquí el seu concepte, això és, fer-ho concebible, com sol dir-se.”
| Lliçons sobre la Filosofia de la Història universal, p. 84. |
Original en castellà
G. W. F. Hegel
“La historia universal comienza con su fin general: que el concepto del espíritu sea satisfecho sólo en sí, esto es, como naturaleza. Tal es el impulso interno, más íntimo, inconsciente. Y todo el asunto de la historia universal consiste, como ya se advirtió, en la labor de traerlo a la conciencia.
Precisamente así en la forma de ser natural, de voluntad natural, eso que se ha llamado el lado subjetivo, o sea, las necesidades, el impulso, la pasión, el interés particular, como también la opinión y la representación subjetiva, existen por sí mismos. Esta inmensa masa de voluntades, intereses y actividades son los instrumentos y medios del espíritu universal, para cumplir su fin, elevarlo a la conciencia y realizarlo. Y ese fin consiste sólo en hallarse,en realizarse a sí mismo y contemplarse como realidad. Ahora bien, esto de que las vidas de los individuos y de los pueblos, al buscar y satisfacer sus propios fines, sean a la vez el medio y el instrumento de algo superior y más amplio, de algo que ellas no saben y que realizan inconscientes, esto es lo que podría ser puesto en cuestión y ha sido puesto en cuestión y ha sido negado también muchas veces y difamado y despreciado como fantasía, como filosofía. Pero ya hemos explicado esto desde el principio y he expresado nuestro supuesto o creencia de que la razón rige el mundo y, por tanto, ha regido y rige también la historia universal –creencia que, como se ha dicho también, será solo el resultado y no tiene aquí mayores pretensiones-. Todo lo demás, está subordinado y sirve de medio a esto, que es lo más general y sustancia en sí y por sí. Pero, además, esta razón es inmanente en la existencia histórica y se realiza en ella y mediante ella. La unión de lo universal, que es en sí y por sí, y de lo particular, de lo subjetivo, y la afirmación de que ella sola es la verdad, son tesis de naturaleza especulativa y están tratadas en la lógica, en esta forma general. Pero en el curso mismo de la historia universal, como curso aún en movimiento, el lado subjetivo, la conciencia, no sabe todavía cuál es el puro y último fin de la historia, el concepto del espíritu; en efecto, este no es todavía el contenido de su necesidad e interés. Pero, aunque sin conciencia de ello, el fin universal reside en los fines particulares y se cumple mediante estos. Como el lado especulativo de este nexo pertenece a la lógica, según queda dicho, no puedo dar ni desarrollar aquí su concepto, esto es, hacerlo concebible, como suele decirse.”
Hegel, Lecciones sobre la Filosofía del la Historia Universal, p. 84