Hegel, G.W.F.: la filosofia

La filosofia és pensament que s'acosta a la consciència, que s'ocupa amb si mateix, que es converteix a si mateix en objecte, que es pensa a si mateix i, sens dubte, en les seves diferents determinacions. La ciència de la filosofia és, d'aquesta manera, un desenvolupament del pensament lliure, o, millor, és la totalitat d'aquest desenvolupament, un cercle que torna sobre si, roman enterament en si, és tot ell mateix el que vol tornar només a si mateix. Quan nosaltres ens ocupem amb el sensible, llavors no som lliures en nosaltres mateixos, sinó que som en l'altre. Una altra cosa succeeix en ocupar-nos amb el pensament; el pensament existeix solament en si mateix. Així la filosofia és el desenvolupament (evolució) del pensament, que no és impedit en la seva activitat, D'aquesta manera la filosofia és un sistema. [...] Però la significació pròpia del sistema és totalitat, i és solament veritable en la mesura que la totalitat que comença des del simple i a través del desenvolupament es fa sempre més concret. [...]

En la filosofia com a tal, en la filosofia actual, en l'última, està contingut tot allò que ha produït el treball durant milers d'anys, la filosofia actual és el resultat de tot el precedent, de tot el passat. I el mateix desenvolupament de l'esperit, considerat històricament, és la història de la filosofia. Ella és la història de tots els desenvolupaments que l'esperit ha fet des de si mateix, una representació d'aquests moments, d'aquestes etapes, com s'han succeït en el temps. [...]

Aquest és el sentit, la significació de la història de la filosofia. La filosofia emergeix de la història de la filosofia, i al contrari. Filosofia i història de la filosofia són una mateixa cosa, una la imatge (transsumpte) de l'altra.

Introducción a la historia de la filosofía, Aguilar, Madrid 1973, p. 70-72.

---

Original en castellà

la filosofía

La filosofía es pensamiento que se acerca a la conciencia, que se ocupa consigo mismo, que se convierte a sí mismo en objeto, que se piensa a sí mismo y, sin duda, en sus diferentes determinaciones. La ciencia de la filosofía es, de esta manera, un desarrollo del pensamiento libre, o, mejor, es la totalidad de este desarrollo, un círculo que vuelve sobre sí, permanece enteramente en sí, es todo él mismo el que quiere volver sólo a sí mismo. Cuando nosotros nos ocupamos con lo sensible, entonces no somos libres en nosotros mismos, sino que somos en lo otro. Otra cosa sucede al ocuparnos con el pensamiento; el pensamiento existe solamente en sí mismo. Así la filosofía es el desarrollo (evolución) del pensamiento, que no es impedido en su actividad, De esta manera la filosofía es un sistema. [...] Pero la significación propia del sistema es totalidad, y es solamente verdadero en tanto que la totalidad que comienza desde lo simple y a través del desarrollo se hace siempre más concreto. [...]

En la filosofía como tal, en la filosofía actual, en la última, está contenido todo aquello que ha producido el trabajo durante miles de años, la filosofía actual es el resultado de todo lo precedente, de todo el pasado. Y el mismo desarrollo del espíritu, considerado históricamente, es la historia de la filosofía. Ella es la historia de todos los desarrollos que el espíritu ha hecho desde sí mismo, una representación de estos momentos, de estas etapas, como se han sucedido en el tiempo. [...]

Éste es el sentido, la significación de la historia de la filosofía. La filosofía emerge de la historia de la filosofía, y al contrario. Filosofía e historia de la filosofía son una misma cosa, una la imagen (trasunto) de la otra.