Farrington
De Wikisofia
La història de la ciència grega abasta al voltant de nou-cents anys i pot dividir-se en tres parts, d'uns tres-cents anys cadascuna. El primer període –el més original i el més fèrtil en creacions– s'estén des de l'any 600 aC fins a la mort d'Aristòtil en el 322 aC. El segon, des de la fundació d'Alexandria fins a completar-se la conquesta romana de l'Orient, cap al començament de l'Era Cristiana. El tercer comprèn els primers tres segles de l'Imperi Romano.
D'aquests 900 anys, els primers 300 són els més importants, i els últims els menys. Dins d'aquestes divisions, els anys més fonamentals són: 1) el període 600-400 aC, quan per primera vegada en la història es contempla el món i la societat amb criteri científic; i 2) el període 320-120 aC, quan sota la influència dels Ptolomeos es van constituir algunes branques de la ciència, en el que a grans trets podria anomenar-se les seves bases presents.
| B. Farrington, La ciencia griega, Hachette, Buenos Aires 1957, p. 40-41. |
Original en castellà
La historia de la ciencia griega abarca alrededor de novecientos años y puede dividirse en tres partes, de unos trescientos años cada una. El primer período –el más original y el más fértil en creaciones– se extiende desde el año 600 a.C. hasta la muerte de Aristóteles en el 322 a.C. El segundo, desde la fundación de Alejandría hasta completarse la conquista romana del Oriente, hacia el comienzo de la Era Cristiana. El tercero comprende los primeros tres siglos del Imperio Romano.
De estos 900 años, los primeros 300 son los más importantes, y los últimos los menos. Dentro de estas divisiones, los años más fundamentales son: 1) el período 600-400 a.C., cuando por primera vez en la historia se contempla el mundo y la sociedad con criterio científico; y 2) el período 320-120 a.C., cuando bajo la influencia de los Ptolomeos se constituyeron algunas ramas de la ciencia, en lo que a grandes rasgos podría llamarse sus bases presentes.