Esquema ment-cos
De Wikisofia
Esquema d'algunes concepcions de les relacions ment-cos
| Dualisme psicofísic | Espiritualista | Animisme, idealisme platònic, | Plató, Sant Agustí, Tomàs d'Aquino,... religions |
| Paral·lelisme, ocasionalisme, harmonia preestablerta | Geulincx, Malebranche, Leibniz | ||
| Intermedi | Interaccionisme | Descartes, Bergson, Popper (món 3) | |
| Materialista | Epifenomenisme | Materialistes del segle XVIII | |
| Monisme psicofísic | Espiritualista | Panpsiquisme | Berkeley |
| Idealisme | Hegel, Fichte | ||
| Fenomenisme | Mach | ||
| Intermedi | Monisme neutral | Spinoza | |
| Materialista | Atomistes antics (Demòcrit, Epicur..) | ||
| Hobbes, Diderot | |||
| Marx, Darwin |
Alguns corrents contemporanis
| Conductisme filosòfic | Wittgenstein, Malcom, Ryle |
| Teoria de la identitat com a tipus | Smart, Feigl, Place (Crítics: Kripke, Shaffer) |
| Materialisme elimininatiu | Feyerabend, Rorty, P.M. y P.S. Churchland |
| Teoria de la identitat com a instància | Davidson, Fodor, Putnam, D. Lewis... |
| Emergentisme | M. Bunge, J. Searle (Veg. materialisme emergentista) |
| Funcionalisme | Diversos dels anteriors autors (com Putnam) es poden també identificar amb el funcionalisme.
Un dels més destacats és Daniel Dennett, que és també el més crític contra tota forma de dualisme encobert i proposa una explicació plenament naturalista del fenomen de la consciència i, en contra d'autors com D. Chalmers o Thomas Nagel, no pensa que hi hagi cap misteri en l'explicació de la consciència. |
La filosofia de la ment s'ocupa de l'estudi dels processos mentals i dels supòsits teòrics subjacents a les nocions de ment, psique, esperit, cognició i, en general, de tots els processos vagament denominats mentals.