Constància de la percepció

Constància de la percepció

Designació del fet que el contingut de la percepció es viu com a invariable, encara que variïn les condicions exteriors. Si, per exemple, mirem una cosa a una distància de 10 metres i, després, a la de 50 metres, ens sembla de la mateixa grandària; no tenim la impressió que s'hagi tornat més petita, amb ser la imatge formada en la retina considerablement més petita (constància de la magnitud). El mateix ocorre respecte de la forma. Si mirem un plat, sigui de front, sigui obliquament, el veiem sempre circular (constància de la forma). Anàlogament, la claredat i el to de color d'un objecte es mantenen en gran part invariables en la percepció encara que canviïn les condicions d'il·luminació (constància de la claredat i el color). També s'observa, en part, constància en la percepció del so, mantenint-se, dins de certs límits, igual la intensitat estimada en allunyar-se el focus sonor.

F. Dorsch, Diccionari de psicologia, Herder, Barcelona 1985, p. 154.

Hipòtesi de la constància

S'afirma que la sensació produïda per un determinat estímul es manté constant en totes les circumstàncies. Es basa aquesta teoria en la hipòtesi que la sensació corresponent a l'estimulació d'un òrgan sensorial segueix una via nerviosa aïllada, arriba al sistema nerviós central en l'àmbit de la consciència i el seu efecte queda allí netament delimitat. Però es comprova en la pràctica que no sempre un estímul objectivament igual produeix la mateixa sensació. Així, per exemple, un cercle, un quadrat, etc., de color gris envoltat d'un fons clar es veu diferent de quan està envoltat d'un fons negre o molt fosc, malgrat mantenir-se invariable el to gris. Aquest fet i altres anàlegs constitueixen un argument en favor de la teoria de la Gestalt, ja que mostren l'acció del camp sobre la sensació

___________________________________________________________

F. Dorsch, Diccionari de psicologia, Herder, Barcelona 1985, p. 375-376.