Cita de Toharia

L'esquema representa al sistema general de l'acció (amb els seus quatre subsistemes: cultural, social, de la personalitat i orgànic) immers en el seu entorn (per baix, l'«entorn físico-orgànic» com a frontera amb l'exterior del subsistema orgànic; per a dalt el que Parsons denomina «realitat última», com a dimensió valorativa superior a la qual riba el subsistema cultural). Al seu torn el subsistema social apareix descompost en els seus quatre elements bàsics (o prerrequisitos funcionals), tenint per entorn dels restants subsistemes integrants del sistema general de l'acció. Els diferents components de l'esquema apareixen animats per dos fluxos inversos: un flux ascendent d'energia (o de factors condicionants) que a mesura que aconsegueix nivells més alts perd progressivament intensitat, i un flux descendent d'informació (o de controls conformadors o reguladors) que a mesura que aconsegueix nivells més baixos perd així mateix intensitat, Així, els graons més alts de l'esquema (subsistema cultural i, després d'ell, subsistema social) són rics en informació, però febles en energia, mentre que els més baixos (subsistema orgànic i, després d'ell, subsistema de la personalitat) són rics en energia però, en canvi, pobres en informació. El sistema global cobra així animació i vida mitjançant la interpenetració de l'energia que generen els graons més baixos i la direcció que a la missa confereixen els més alts.

Cf. J.J. Toharia, El funcionalismo normativista: la obra de Talcott Parsons, en J. Jiménez Blanco y C. Moya Valgañón (dirs.), Teoría sociológica contemporánea, Tecnos, Madrid 1978, p. 133-134.

---

Original en castellà

El esquema representa al sistema general de la acción (con sus cuatro subsistemas: cultural, social, de la personalidad y orgánico) inmerso en su entorno (por abajo, el «entorno físico-orgánico» como frontera con el exterior del subsistema orgánico; por arriba lo que Parsons denomina «realidad última», como dimensión valorativa superior a la que orilla el subsistema cultural). A su vez el subsistema social aparece descompuesto en sus cuatro elementos básicos (o prerrequisitos funcionales), teniendo por entorno a los restantes subsistemas integrantes del sistema general de la acción. Los distintos componentes del esquema aparecen animados por dos flujos inversos: un flujo ascendente de energía (o de factores condicionantes) que a medida que alcanza niveles más altos pierde progresivamente intensidad, y un flujo descendente de información (o de controles conformadores o reguladores) que a medida que alcanza niveles más bajos pierde asimismo intensidad, Así, los escalones más altos del esquema (subsistema cultural y, tras él, subsistema social) son ricos en información, pero débiles en energía, en tanto que los más bajos (subsistema orgánico y, tras él, subsistema de la personalidad) son ricos en energía pero, en cambio, pobres en información. El sistema global cobra así animación y vida mediante la interpenetración de la energía que generan los escalones más bajos y la dirección que a la misa confieren los más altos.