Cita de Muguerza
De Wikisofia
Es tracta ara d'examinar quina classe de raons podrien justificar, és a dir, fer acceptable, la conclusió d'una argumentació moral. Quan abans preguntàvem per què A està obligat a complir el promès a B i se'ns responia al·legant la norma més general que les promeses han de ser complertes, podríem anomenar a això una raó normativa en suport del judici moral. Però la nostra pregunta també podria haver estat contestada: «Perquè saldar el seu deute permetrà a A viure en pau amb B», en aquest cas s'hauria al·legat una raó fàctica en suport del citat judici. La diferència entre una «raó normativa» (norma que justifica a una norma) i una «raó fàctica» (judici de fet que justifica a una norma) vindria a ser aquesta: la justificació per mitjà de raons normatives és sempre deductiva, la justificació per mitjà de raons fàctiques no ho podrà ser mai.
| J. Muguerza, La razón sin esperanza, Taurus, Madrid 1977, p. 81. |
Original en castellà
Se trata ahora de examinar qué clase de razones podrían justificar, esto es, hacer aceptable, la conclusión de una argumentación moral. Cuando antes preguntábamos por qué A está obligado a cumplir lo prometido a B y se nos respondía alegando la norma más general de que las promesas deben ser cumplidas, podríamos llamar a esto una razón normativa en apoyo del juicio moral. Pero nuestra pregunta también podría haber sido contestada: «Porque saldar su deuda permitirá a A vivir en paz con B», en cuyo caso habríase alegado una razón fáctica en apoyo del citado juicio. La diferencia entre una «razón normativa» (norma que justifica a una norma) y una «razón fáctica» (juicio de hecho que justifica a una norma) vendría a ser ésta: la justificación por medio de razones normativas es siempre deductiva, la justificación por medio de razones fácticas no lo podrá ser nunca.