Bertalanffy, L. von: sistemes oberts i tancats
De Wikisofia
És característica bàsica dels sistemes vivents el romandre en un continu estat de mudança dels seus components. Això s'adverteix en tots els plans: canvi de components químics en la cèl·lula, de cèl·lules en l'organisme multicelular, d'individus en la població, etc. «Les estructures orgàniques són en si expressions d'un procés ordenat, i solament es mantenen en aquest procés i de resultes d'ell. Per tant, l'ordenament primari dels processos orgànics ha de buscar-se en els mateixos processos, i no en estructures prèviament establertes» [...].
Això condueix a una classificació important, la de sistemes tancats i sistemes oberts. Els organismes són sistemes oberts. És clar que no són els únics sistemes oberts que existeixen: una flama és un senzill exemple de sistema físic «obert» (d'on l'antic símil del foc i la vida); i la tecnologia química utilitza cada vegada més els sistemes de reaccions oberts, en contrast amb els processos de sistemes tancats o de grup restringit. No obstant això, la distinció entre sistemes tancats i oberts és fonamental i ens porta a problemes com el dels contrastos entre el món inanimat i el viu, les qüestions del temps, de l'evolució, de l'organització autònoma i la diferenciació, de les tendències probables i contràries al natural tropisme, de les noves lleis físiques comparades amb les tradicionals.
| Robots, hombres y mentes, Guadarrama, Madrid 1974, p. 101-102. |
Original en castellà
Es característica básica de los sistemas vivientes el permanecer en un continuo estado de mudanza de sus componentes. Esto se advierte en todos los planos: cambio de componentes químicos en la célula, de células en el organismo multicelular, de individuos en la población, etc. «Las estructuras orgánicas son en sí expresiones de un proceso ordenado, y solamente se mantienen en este proceso y de resultas de él. Por tanto, el ordenamiento primario de los procesos orgánicos ha de buscarse en los propios procesos, y no en estructuras previamente establecidas» [...].
Esto conduce a una clasificación importante, la de sistemas cerrados y sistemas abiertos. Los organismos son sistemas abiertos. Claro está que no son los únicos sistemas abiertos que existen: una llama es un sencillo ejemplo de sistema físico «abierto» (de donde el antiguo símil del fuego y la vida); y la tecnología química utiliza cada vez más los sistemas de reacciones abiertos, en contraste con los procesos de sistemas cerrados o de grupo restringido. Sin embargo, la distinción entre sistemas cerrados y abiertos es fundamental y nos lleva a problemas como el de los contrastes entre el mundo inanimado y el vivo, las cuestiones del tiempo, de la evolución, de la organización autónoma y la diferenciación, de las tendencias probables y contrarias al natural tropismo, de las nuevas leyes físicas comparadas con las tradicionales.