Ayer: sobre el fatalisme
De Wikisofia
sobre el fatalisme
No crec que el fet que el comportament humà estigués governat per lleis causals [...]impliqués forçosament que els éssers humans són simples marionetes, o que les seves aspiracions són fútils, o qualsevol altra conclusió fatalista d'aquesta índole. Es diu que una persona es converteix en ninot de guiñol quan ha estat reduïda al paper d'instrument dòcil de la voluntat d'una altra persona; però, tret que féssim certes suposicions de caràcter teista –per a això sembla no existir justificació raonable– nostra mera subjecció a la llei natural no ens posaria en aquesta situació. Ni tampoc es deduiria que les nostres accions no poguessin ser intencionals, o que les nostres vides seguissin els seus cursos amb independència dels nostres propòsits. L'important en aquest aspecte és que l'actuar per una raó no és incompatible amb l'actuar per una causa. Les dues formes d'explicació no s'exclouen mútuament. No deixa de ser veritat que una acció es troba dirigida conscientment cap a un fi, tot i que l'elecció d'aquest fi per part del subjecte agent i la selecció que faci dels mitjans per a aconseguir-ho siguin explicables en termes purament causals.
| A. J. Ayer, Concepto de persona, Seix Barral, Barcelona 1969, p. 322. |
Original en castellà
sobre el fatalismo
No creo que el hecho de que el comportamiento humano estuviera gobernado por leyes causales [...]implicase forzosamente que los seres humanos son simples marionetas, o que sus aspiraciones son fútiles, o cualquier otra conclusión fatalista de esta índole. Se dice que una persona se convierte en muñeco de guiñol cuando ha sido reducida al papel de instrumento dócil de la voluntad de otra persona; pero, a no ser que hiciésemos ciertas suposiciones de carácter teísta –para lo cual parece no existir justificación razonable– nuestra mera sujeción a la ley natural no nos pondría en dicha situación. Ni tampoco se deduciría que nuestras acciones no pudieran ser intencionales, o que nuestras vidas siguieran sus cursos con independencia de nuestros propósitos. Lo importante en este aspecto es que el actuar por una razón no es incompatible con el actuar por una causa. Las dos formas de explicación no se excluyen mutuamente. No deja de ser verdad que una acción se halla dirigida conscientemente hacia un fin, aun cuando la elección de este fin por parte del sujeto agente y la selección que haga de los medios para alcanzarlo sean explicables en términos puramente causales.