Aristòtil: la substància

Substància es diuen els cossos simples, per exemple la Terra, el Foc, l'Aigua i totes les coses semblants, i, en general, els cossos i els compostos d'aquests, tant els animals com els dimonis, i les parts d'aquests. I totes aquestes coses es diuen substàncies perquè no es prediquen d'un subjecte, sinó que les altres coses es prediquen d'aquestes. I, en un altre sentit, es diu substància el que sigui causa immanent de l'ésser en totes aquelles coses que no es prediquen d'un subjecte; per exemple, l'ànima per a l'animal.

A més, quantes parts immanents hi ha en tals coses, limitant-les i significant alguna cosa determinada, destruïdes les quals es destrueix el tot, com destruïda la superfície es destrueix el cos, segons diuen alguns, i es destrueix la superfície destruïda la línia. I, en general, el Nombre sembla a alguns ser tal (doncs diuen que, destruït ell, no hi ha res, i que determina totes les coses). A més, l'essència, l'enunciat de la qual és una definició, també es diu substància de cada cosa. Així, doncs, resulta que la substància es diu en dos sentits: el subjecte últim, que ja no es predica d'un altre, i el que, sent alguna cosa determinada, és també separable. I és tal la forma i l'espècie de cada cosa.

Metafísica, libro V, 8, 1017b. (Gredos, Madrid 1970, Vol I, p. 247-248).

---

Original en castellà

Substancia se llaman los cuerpos simples, por ejemplo la Tierra, el Fuego, el Agua y todas las cosas semejantes, y, en general, los cuerpos y los compuestos de éstos, tanto animales como los demonios, y las partes de éstos. Y todas estas cosas se llaman substancias porque no se predican de un sujeto, sino que las demás cosas se predican de éstas. Y, en otro sentido, se llama substancia lo que sea causa inmanente del ser en todas aquellas cosas que no se predican de un sujeto; por ejemplo, el alma para el animal.

Además, cuantas partes inmanentes hay en tales cosas, limitándolas y significando algo determinado, destruidas las cuales se destruye el todo, como destruida la superficie se destruye el cuerpo, según dicen algunos, y se destruye la superficie destruida la línea. Y, en general, el Número parece a algunos ser tal (pues dicen que, destruido él, no hay nada, y que determina todas las cosas). Además, la esencia, cuyo enunciado es una definición, también se llama substancia de cada cosa. Así, pues, resulta que la substancia se dice en dos sentidos: el sujeto último, que ya no se predica de otro, y lo que, siendo algo determinado, es también separable. Y es tal la forma y la especie de cada cosa.

Metafísica, libro V, 8, 1017b. (Gredos, Madrid 1970, Vol I, p. 247-248).