Aristòtil: la batalla naval
De Wikisofia
[...] Tanmateix, tot això és impossible. Coneixem per la nostra experiència personal que els successos futurs poden dependre de les determinacions i accions dels homes, i que, parlant més àmpliament, aquelles coses que no són ininterrompudament actuals mostren en si una potencialitat; és a dir, un «poder ser o poder no ser». Si tals coses poden ser i poden no ser, els successos poden ocórrer o poden no ocórrer. Hi ha molts casos evidents d'això. Així, aquesta capa pot ser tallada en dues meitats; però també pot no ser tallada en dues meitats. Pot ella gastar-se o fer-se malbé abans que això pugui succeir. Llavors no pot ser tallada en dues meitats. [...] El mateix cal dir de tots els altres successos que, en algun sentit anàleg a aquest són potencials. Així, doncs, és evident que no totes les coses són o tenen lloc per necessitat. Hi ha casos de contingència; llavors, la proposició afirmativa no és més veritable ni més falsa que la negativa. [...]
El que existeix deu necessàriament existir quan existeix; el que no existeix no pot existir quan no existeix. No obstant això, no tot el que existeix ve a ser o existeix per necessitat amb major raó que el que no existeix. Que el que existeix deu necessàriament existir quan «existeix», no significa el mateix que dir que totes les coses vénen a ser necessàriament. I això mateix cal dir també del que no existeix. I també és això el que cal dir de dues proposicions contradictòries. És a dir, totes les coses han de ser o no ser, en tal o tal altre temps futur. Però no podem dir amb exactitud quin de les dues alternatives hagi de venir a tenir efecte. Per exemple, demà haurà de tenir lloc una batalla naval o no hauria de tenir lloc. No obstant això, aquí no hi ha implícita cap necessitat que realment tingui o no tingui efecte la batalla naval. El necessari és que això succeeixi demà o no succeeixi. I així, igual que la veritat de les proposicions consisteix en la seva correspondència amb els fets, és evident, en el cas dels successos en què hi ha una contingència o una potencialitat en sentits oposats, que els dos judicis contradictoris sobre aquests successos tinguin el mateix caràcter.
| Interpretación 9, 19a (Obras, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 261-262). |
Original en castellà
[...] Sin embargo, todo esto es imposible. Conocemos por nuestra experiencia personal que los sucesos futuros pueden depender de las determinaciones y acciones de los hombres, y que, hablando más ampliamente, aquellas cosas que no son ininterrumpidamente actuales muestran en sí una potencialidad; es decir, un «poder ser o poder no ser». Si tales cosas pueden ser y pueden no ser, los sucesos pueden ocurrir o pueden no ocurrir. Hay muchos casos evidentes de ello. Así, esta capa puede ser cortada en dos mitades; pero también puede no ser cortada en dos mitades. Puede ella gastarse o echarse a perder antes que ello pueda suceder. Entonces no puede ser cortada en dos mitades. [...] Lo mismo hay que decir de todos los demás sucesos que, en algún sentido análogo a éste son potenciales. Así, pues, es evidente que no todas las cosas son o tienen lugar por necesidad. Hay casos de contingencia; entonces, la proposición afirmativa no es más verdadera ni más falsa que la negativa. [...]
Lo que existe debe necesariamente existir cuando existe; lo que no existe no puede existir cuando no existe. Sin embargo, no todo lo que existe viene a ser o existe por necesidad con mayor razón que lo que no existe. Que lo que existe debe necesariamente existir cuando «existe», no significa lo mismo que decir que todas las cosas vienen a ser necesariamente. Y eso mismo hay que decir también de lo que no existe. Y también es eso lo que hay que decir de dos proposiciones contradictorias. Es decir, todas las cosas deben ser o no ser, en tal o cual tiempo futuro. Pero no podemos decir con exactitud cuál de las dos alternativas haya de venir a tener efecto. Por ejemplo, mañana deberá tener lugar una batalla naval o no debería tener lugar. Sin embargo, aquí no hay implícita ninguna necesidad de que realmente tenga o no tenga efecto la batalla naval. Lo necesario es que ello suceda mañana o no suceda. Y así, igual que la verdad de las proposiciones consiste en su correspondencia con los hechos, es evidente, en el caso de los sucesos en que hay una contingencia o una potencialidad en sentidos opuestos, que los dos juicios contradictorios acerca de esos sucesos tengan el mismo carácter.