Prescriptivisme

Teoria ètica de R.M. Hare, oposada a l'emotivisme i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus formal per a jutjar sobre un judici moral: un enunciat és un judici moral (1) si conté un imperatiu o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un formalisme moral, ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut.

Per a analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part frástica i la part néustica. La primera (phrastikon, del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (neustikon, del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica».