Precrític
De Wikisofia
Terme que s'utilitza per a designar el període del pensament kantià anterior a la publicació de la Crítica de la Raó Pura, obra amb la qual s'obre el període conegut com a filosofia crítica. No obstant això, en la Disertatio de 1770, Kant ja es va desmarcar del seu pensament anterior estretament vinculat a la tradició racionalista alemanya que va de Leibniz a Wolff i va començar a delinear el seu ulterior pensament crític. En aquesta nova etapa Kant va abandonar els postulats fonamentals del racionalisme, al que va qualificar de dogmàtic, i va rebutjar la possibilitat del coneixement de les coses en si. A més, sota la influència de Hume, que segons Kant és qui li va despertar del seu anterior somni dogmàtic, va tendir a adoptar alguns enfocaments de l'empirisme. Les obres fonamentals de Kant fan referència a aquest terme de manera que, juntament amb l'esmentada Crítica de la Raó Pura, la Crítica de la raó pràctica, i la Crítica del judici formen el nucli central de la filosofia crítica kantiana.