Personalitat autoritària
De Wikisofia
Expressió introduïda per Theodor Adorno (i col·laboradors), en el seu estudi sobre prejudicis racials, nacionalistes i autoritaris, La personalitat autoritària, publicat en 1950. Les investigacions van sorgir arran d'una conferència convocada, en 1944, pel Comitè Judeoamericano sobre prejudicis religiosos i racials, patrocinades per aquest mateix comitè i per l'Institut für Sozialforschung. Els investigadors van dissenyar un qüestionari denominat «escala F» (de feixisme), que permetia identificar i mesurar els trets propis d'una «personalitat feixista» (veg. text); es partia del supòsit, suscitat pels horrors nazis durant la segona guerra mundial, que els prejudicis feixistes no es devien a elements o situacions circumstancials, sinó que constituïen part integrant de la personalitat d'alguns individus. A més dels prejudicis racials i religiosos i les tendències etnocèntriques, són trets propis d'aquest tipus de personalitat l'esperit de jerarquia social, la submissió davant el superior i el servilisme davant l'autoritat, rigidesa de pensament i conservadorisme en actituds i creences, fins i tot convencionals, sentiment de domini davant els quals són considerats «inferiors», intolerància, rigorisme, etc. Aquest estudi empíric va tenir una notable repercussió en les investigacions de psicologia social, encara que ha estat valorat de forma molt diversa i àdhuc contradictòria.