Nihil est in intellectu quod prius no fuerit sub sensu

Axioma filosòfic, la traducció del qual és «no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'empirisme clàssic del s. XVII, passant per la filosofia escolàstica, i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència.

El racionalisme, també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les idees innates, sempre de difícil precisió. Leibniz va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment».(veg. text de Leibniz sobre la tabula rasa). Amb això indicava que no estava d'acord amb la concepció de la ment com una simple tabula rasa que aniria omplint-se de contingut a través de l'experiència, ja que, pensa Leibniz, hi ha d'haver quelcom d'innat que permeti copsar els objectes, fer comparacions, inferir el senti d'una frase o fer interpretacions de la conducta d'altres persones.

Vegeu tabula rasa.