Necessari

 (del llatí necessarius, que procedeix de necesse, amb esse o habere, necessari, inevitable; la paraula llatina correspon al grec άναγκαιίος, anagkaios, de anagké, necessitat)

En general, i segons la definició tradicional d'Aristòtil, allò que no pot no ser i que el seu oposat és impossible, és a dir, allò que és per necessitat. Més pròpiament, un enunciat necessari és aquell que no pot ser fals, o que és veritable en qualsevol cas (necessàriament veritable) el seu oposat és l'enunciat contingent. Com modalitat alética és una veritat necessària que s'oposa, encara que de diferent manera, tant a la veritat impossible (enunciat necessàriament fals) com a la veritat possible (enunciat contingent). Sol definir-se una veritat necessària com aquell enunciat que resulta veritable en qualsevol dels mons possibles, entenent per tal expressió, pròpia de Leibniz, qualsevol món diferent de l'actual, a més de l'actual, que pugui pensar-se sense contradicció. Els enunciats necessaris de vegades es denominen també «apodíctics». També una veritat impossible és un enunciat necessari: un enunciat necessàriament fals.