Modalitat

És la manera com s'afirma la veritat d'un enunciat (veg. text). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen operadors modals, i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament, com:

[math]\displaystyle{ \lozenge }[/math] i [math]\displaystyle{ \square }[/math]

Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional,

[math]\displaystyle{ N(p\rightarrow q) }[/math], o bé, [math]\displaystyle{ \square (p\rightarrow q) }[/math]

volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «necessàriament tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen operadors deòntics i s'usen en lògica deòntica. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «Op».