Isonomia

(del grec ἰσονομία, de isos «igual» i nomos, «llei»)

Inicialment designava la igualtat de drets polítics i jurídics entre els ciutadans. En aquest sentit polític aquest terme ja era utilitzat per Soló en el segle VI aC. Alcmeó de Crotona l'utilitzava, en sentit mèdic, per a exposar l'ideal de la salut, ja que la malaltia era originada per la monarquia o el predomini d'un humor que trenca l'equilibri saludable de la isonomia. Cap al segle V aC, la isonomia s'entenia com a sinònim de democràcia, però Plató, en les Lleis (757a-758a), oposa la igualtat aritmètica a la igualtat geomètrica, que pressuposa un ideal previ de proporció (veg. text). D'aquesta manera, en lloc de parlar d'una igualtat formal, Plató proposa que cada ciutadà ocupi el lloc que li és destinat en la polis, segons les seves capacitats i la seva naturalesa, alhora que busca l'equilibri entre democràcia i monarquia. Epicur usa aquest terme des d'una perspectiva cosmològica per a referir-se a l'equilibri perfecte de les relacions del conjunt dels elements del tot.