Ideal de la raó

Pròpiament, ideal de la raó pura, o ideal transcendental, segons Kant. És la idea transcendental de l'«ésser sobiranament real», Déu, a què recorre la raó en tant que incondicionat que representa l'arquetip de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les condicions de possibilitat d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència com si procedís tota d'una causa necessària (veg. citació). La il·lusió transcendental de la raó, o engany de la raó respecte d'aquesta idea, és confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'existència objectiva o l'existència demostrada d'un ésser suprem.