Futurible

Els futurs lliures condicionats de l'Escolàstica, és a dir, enunciats sobre successos futurs lliures no esdevinguts, que podrien haver esdevingut en cas que s'haguessin produït determinades condicions.

La filosofia escolàstica va prestar especial atenció als enunciats de futur (futuribles), tant des del punt de vista de la lògica com des d'una perspectiva teològica. Es va diferenciar entre enunciats de futur necessari (futurs necessaris), referits a successos futurs que han d'ocórrer necessàriament –que Aristòtil anomenava ta esómena– i enunciats de futur contingent (futurs contingents), enunciats en forma de futur, però que podien no ocórrer (anomenats per Aristòtil ta méllonta). Aquests últims, al seu torn, són accions humanes futures lliures, que certament succeiran (futurs lliures absoluts), o accions humanes lliures que podrien haver succeït si s'haguessin donat determinades condicions, però que, per aquesta raó, no succeiran (futurs lliures condicionats, o futuribles). Tots aquests futurs són coneguts per Déu segons els escolàstics, a causa de la presciència i omnisciència divines. El coneixement que per endavant té Déu dels futurs, que implica la seva veritat i, per aquesta raó, la seva necessitat, es va connectar inevitablement amb la qüestió teològica de la predestinació, i el lliure albir; a aquestes qüestions van donar diverses respostes els escolàstics.