Eubulia

 (del grec εύβουλία, de eu- bé, i boulé, consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)

En l'Ètica a Nicòmac, Aristòtil anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per a aconseguir l'εὐδαιμονία (eudaimonia) o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud del savi que, guiat per la φρόνησις (frònesi) jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com Tomàs d'Aquino, per exemple.

Vegeu Abulia.