Ethos

En grec ἦθος, êthos, caràcter, d'on ve ètica, en grec, ἠθική, per una petita modificació, segons Aristòtil (veg. citació), de ἔθος, éthos costum, manera de viure. En Aristòtil, el êthos és la part apetitiva de l'ànima, on es troben les tendències i els desitjos. La virtut ètica, êthiké areté, és l'excel·lència de caràcter.