Diàiresi
De Wikisofia
(del grec διαίρεσις, separació, o també divisió, encara que divisió és també analysis)
És una de les dues parts de la dialèctica platònica tal com l'entén Plató en el Fedre i en el Sofista (amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la diaíresis, Plató efectua la divisió d'una idea per gèneres i espècies, seguint un procediment dicotòmic, tècnica el coneixement adequat de la qual s'atribueix al dialèctic, o filòsof, qui, a diferència del sofista, coneix bé les veritables articulacions de les idees entre si i sap diferenciar-les –com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en Fedre–, és a dir, coneix els fonaments de la predicació lògica i el raonament (veg. text 1 i text 2 ).
Si, per a definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix de nou en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com una cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A
La segona part del mètode dialèctic consisteix en la synagogé que és el procediment invers a la diàiresi i que consisteix en la unió i conjunció de diverses característiques a una única idea que les englobi.
