Cosmos

(del grec ϰόσμος, kósmos, món, l'ordenat i adornat, en oposició al caos)

Terme que la filosofia grega, ja des dels pitagòrics, aplica a la realitat, o al món, com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el neoplatonisme i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «univers». A. Koyré distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veg. A. Koyré, Del mundo cerrado al universo infinito, Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.)

Vegeu cosmogonia, cosmologia.