Conatus

Terme llatí (del verb conari, intentar), que significa «esforç». Usat, en la física galileana i cartesiana, per a expressar la tendència mecànica d'un cos a moure's o a romandre en repòs. Aquest terme l'utilitza sobretot Spinoza per a expressar l'esforç d'una cosa a romandre o «perseverar en el seu ser», esforç o potència que identifica amb l'essència mateixa de la cosa (veg. citació). Referit a l'home, explica el conatus com el desig humà de viure feliçment (veg. citació i veg. text).