(en llatí, «a igualtat d'altres factors», «sent les restants circumstàncies iguals»)
Condició o clàusula de reserva, en qüestions d'epistemologia, que s'utilitza quan es compara el valor, utilitat o conveniència de dues hipòtesis o teories, de les quals es té en compte només un aspecte, sense entrar en la consideració de si els altres aspectes poden o no influir en la valoració, o bé s'argumenta sobre la importància d'un sol factor per a l'explicació d'un fenomen, deixant sense considerar uns altres que també poguessin influir en algun sentit, però la influència del qual es desconeix o simplement es creu que no val la pena tenir en compte.
Amplia
veg. exemple ↓
De vegades és un recurs metodològic «malèvol»: Els eclesiàstics, per exemple, que es van negar a mirar per l'anteojo de Galileu, en ocasió dels descobriments que aquest va fer de la superfície rugosa de la lluna, van justificar la seva negativa per la clàusula ceteris paribus. El vist «aparentment» pel telescopi podia explicar-se, segons ells, per altres factors no atesos: mal funcionament de les lents, capa cristal·lina invisible sobre la superfície lunar, etc.
Exemple d'un ús metodològicament correcte: Si s'afirma que «N'hi ha prou amb gratar un llumí perquè aquesta s'encengui», se suposa la clàusula de reserva ceteris paribus, és a dir, s'afirma que el llumí s'encén «en el cas que no estigui humit»,per exemple, i que hi hagi oxigen.
Recurs:exemple ceteris paribus