Certesa moral
De Wikisofia
La pròpia d'una creença que, considerades totes les circumstàncies, exclou un dubte raonable. Aquesta certesa no es basa ni en la veritat lògica (necessitat) ni en uns fets empíricament demostrats o en el coneixement de lleis físiques de la naturalesa (certesa física); no és per tant una certesa absoluta, si alguna pot donar-se. Es basa pròpiament en el coneixement de la manera comuna de conduir-se les persones. Tenim, per exemple, la «certesa física» que si deixem caure una cosa aquesta se'n va a terra, però tenim la «certesa moral» que els nostres veritables amics ho són sempre. Moltes accions importants de la vida social requereixen aquest tipus de certesa: la condemna que un jutge estableix, per homicidi, per exemple, exigeix almenys una certesa moral, o una certesa que estigui més enllà de tot dubte raonable, sobre qui és el culpable i l'autor de l'homicidi, però no exigeix la certesa física o material d'haver vist a l'assassí en acte.
Una creença està fora de tot dubte raonable, si hi ha més raons per a creure-la que per a no creure-la i no hi ha cap altra possibilitat que tingui més raons que ella perquè sigui acceptada.
Roderick Chisholm defineix la certesa moral de la manera següent: «H està fora de tot dubte raonable per a S =df Acceptar h és més raonable per a S que abstenir-se de h». Pot considerar-se que l'expressió «abstenir-se de h» abreuja «no creure h ni creure no-h».
Teoría del conocimiento, Tecnos, Madrid 1982, p. 162. |
(veg. text).