Xenofont
De Wikisofia
Historiador grec nascut a Atenes, proper a la filosofia socràtica. No va ser pròpiament un deixeble de Sòcrates, encara que li coneixia personalment. Pertanyia al corrent antidemocràtic. Va participar en l'expedició de Cir el jove contra Artajerjes II, i en la retirada dels deu mil grecs que ens relata en la Anábasis. Posteriorment, va viure exiliat en Esparta, en Selinontes i en Corint, on va morir.
És una de les fonts d'informació sobre Sòcrates, principalment per la seva obra Memorabilia, coneguda també com a Records socràtics encara que, també, per altres obres en forma de diàleg: Apologia de Sòcrates, Banquet, Hierón o sobre la tirania. En aquestes obres, la informació de les quals no és, en general, de primera mà, defensa la tesi que Sòcrates era un bon ciutadà que no mereixia la pena de mort, però no se'ns ofereix una exposició ni una crítica filosòfica del pensament socràtic, que Xenòfanes potser no va conèixer bé. S'ha comparat la informació que ens proporciona Xenofont sobre Sòcrates amb la qual ens dóna Plató, i s'ha discutit si el Sòcrates de Xenofont és més o menys fidel a la realitat que el Sòcrates platònic. Durant algun temps, va prevaler la tesi que Xenofont, menys apassionat en l'exaltació de Sòcrates que Plató, ens donava una informació més objectiva, encara que l'evident falta d'esperit filosòfic en les seves anàlisis, i el fet que moltes de les seves notícies no siguin de primera mà, situen l'interès de la seva informació per sota de la proporcionada pels escrits platònics.
Altres obres de tipus històric destacables són:Hel·lèniques; Ciropedia; Agesilao; Econòmica i Constitució d'Esparta.