Mary Wollstonecraft



Escriptora feminista anglesa. Nascuda a Londres, la seva formació va ser fonamentalment autodidacta. En 1780 va dirigir una escola juntament amb les seves germanes i posteriorment se'n va anar a Irlanda on va treballar com institutriu. La seva experiència docent la va convèncer que les dones, ja abans de ser educades havien estat esclavitzades per una societat dominada pels homes. Per això en la seva obra Pensaments sobre l'educació de les filles (1787) va estendre els ideals de la Il·lustració a l'educació de les dones, ja que per naturalesa no posseeixen menys capacitats intel·lectuals que els homes. En 1788 va escriure la seva primera novel·la, La novel·la de Maria, que va ser ben rebuda per la crítica i el públic.

A partir d'aquest moment es va establir a Londres treballant com a professora i com a traductora per a l'editor James Johnson. En aquest període londinenc va formar part del cercle d'intel·lectuals radicals integrat pel filòsof Thomas Paine]], el pintor i poeta William Blake, l'escriptor Henri Fuseli i el químic Joseph Priestley, entre d'altres. L'esclat de la Revolució Francesa la va portar a París, on es va enamorar del capità Gilbert Imlay, un escriptor i aventurer americà. Dos anys més tard, en 1794 Mary va donar a llum a la seva filla Fanny i va tornar a Anglaterra juntament amb Imlay, però poc després el seu amant i company la va abandonar, la qual cosa li va causar una forta depressió que la va conduir a un seriós intent de suïcidi. Al seu retorn a Londres Mary va tornar a treballar per a Johnson i va reprendre el contacte amb els cercles d'intel·lectuals radicals anglesos. En aquest grup va conèixer al filòsof William Godwin, amb qui acabaria casant-se en 1797. Aquest mateix any va tenir una segona filla Mary (qui posteriorment es casaria amb Percy Bysshe Shelley i seria una famosa escriptora, coneguda especialment per la seva novel·la sobre el monstre de Frankenstein). Mary Wollstonecraft va morir en el part de la seva segona filla.

L'obra més famosa de Wollstonecraft és Vindicació dels drets de la dona (1792), en la qual defensa els ideals de la Il·lustració en contra del conservadorisme exemplificat per Edmund Burke. Aquest text, un dels clàssics de la història del feminisme, apel·la a l'igualitarisme entre homes i dones, ja que l'únic fonament de la moral és la raó, idèntica per a tots dos sexes. Contràriament a les convencions socials que imposen un estereotip romàntic a les dones, que han de vetllar per la seva aparença física i ser submises als seus marits, Mary Wollstonecraft predica un ideal de matrimoni basat en l'afinitat intel·lectual i regit pel més escrupolós igualitarisme, que solament pot imposar-se a partir d'un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d'oportunitats per a tots dos sexes.

Altres obres: Relats originals de la vida real (1791); Vindicació dels drets de l'home (1793); Història i punt de vista moral dels orígens i progrés de la Revolució Francesa (1793). William Godwin va publicar la correspondència de Mary sota el títol de Memòries de l'autora dels drets de la dona (1798).